Amposta, capital del cinema etnogràfic

Moltes vegades, la vida se'ns mostra en estat pur a través d'allò que passa al nostre voltant. Accions i històries mínimes que revelen el vertader sentit de la nostra manera de ser. Podriem dir que l'etnografia ha estat la disciplina que més ha penetrat en els costums i les tradicions d'una comunitat humana. El nom ve d'“etnos" (dins, en grec) i "grafia" (escriure). Per què? Doncs perquè, de sempre, els estudiosos -per fugir de l'etnocentrisme europeu i americà- han posat l'accent en que allò important era descriure la realitat des del punt de vista dels participants i no sols des de l'observador extern. A casa nostra, fa relativament poc temps que els documents gràfics que retraten la vida quotidiana ebrenca estan produïts per professionals de les mateixes Terres de l'Ebre. I per això és tot un esdeveniment que Amposta sigui un dels nodes del circuit de la Mostra Internacional de Cinema Etnogràfic, organitzada pel Departament de Cultura, però a través de la col·laboració de diferents museus de la Catalunya més poc urbana com és l'Ecomuseu de les Valls d'Àneu, el Museu del Ter, el Museu de la Mediterrània i el Museu de les Terres de l'Ebre.

 

Aquest certamen, que comença el 19 de juliol i s'allargarà fins al 27 de juliol, aproparà al públic, per tant, tant els audiovisuals d’arxiu com els de nova creació, posant en evidència com les diferents generacions de documentalistes han sabut captar allò que passava al seu voltant i deixar-ne constància visual.

 

Al Museu de les Terres de l’Ebre d'Amposta es projectaran diferents films documentals i també un de ficció que ha estat considerat una obra mestra del neorrealisme italià amb un fort component atropològic com és Arroz amargo, dirigida al 1949 per Giuseppe de Santis i protagonitzada per Vittorio Gassman. També es podrà veure el reportatge del NO-DO Sobre el Ebro. Reparación del puente colgante de Amposta, emès el 1957. Així com els documentals: Balada del Delta de l’Ebre de Joan Capdevila (1970), Riberes de l’Ebre de Joaquim Mir (1930) o Calafateros d’Eugeni Monesma (1986).

 

També joves realitzadors de les Terres de l'Ebre seran presents en aquesta mostra. Per exemple, es projectarà Los últims passadors. La fi dels barquers al Delta de l’Ebre d’Oriol Gracià (2010) en què es retrata la costum mil·lenària de creuar el riu a través de plataformes flotants, o Matrimoni d’Anna Zaera i Josep Gutiérrez (2011), un retrat minimalista al voltant de la vida domèstica d'un matrimoni octogenari, així com Se fa saber de Zoraida Roselló Espuny (2013), que mostra diferents escenes de la vida social d'una petita comunitat rural protagonitzades per personatges molt singulars.

 

A part d'aquesta visió “ebrenca”, i com que aquest certamen també implica un intercanvi de documentals amb algunes ciutats italianes, a Amposta es podran veure tres documentals de realitzadors italians sobre diverses festes populars italianes: Oltre il tempo. I ceri di Gubbio, La Batalla dell’Uomo-Orso i L’uomo, l’animale i la maschera. En canvi, a Itàlia es projectarà Festa Major d’Amposta 2009 de Santi Valldepérez.

 

Les projeccions tindran lloc a l'aire lliure just a la plaça situada davant del Museu Terres de l'Ebre i seran presentades per M. Carme Queralt, Àlex Farnós, Maite Subirats, Oriol Gracià i Blai Mesa. 

 

--

Tota la informació (Enllaç) 

museuterresebre.cat