Jump to navigation
- Sembla que les Terres de l'Ebre estan de moda. Creus que l'artesania pot convertir-se en un actiu turístic més al territori?I tant. Estic a la Taula de Turisme de la Ribera d'Ebre i fa anys que intentem lligar el fet de poder combinar els diferents agents turístics, que en som molts i molt potents a tot el territori. La gent busca experiències però també ho vol fàcil, volen pacs. Imagina't per exemple un dia a Miravet, arribar en caiac tranquil·lament pel riu Ebre o creuant amb el cotxe sobre la barcassa, visitar el castell i fer un taller de fang en família.
- És un bon plan!Tenim un territori privilegiat en tots els sentits. Experiències de tota mena per a totes les edats. Artesania, Batalla de l'Ebre, mar i muntanya... En una hora ens plantem del Delta o al Priorat! De totes maneres ara el turisme ha baixat, anys enrere per aquesta època no podies aparcar enlloc a Miravet.
- Com t'ha afectat la pandèmia com a ceramista?Moltíssim. Som un taller petit i havíem apostat per comercialitzar directament la nostra producció. Això ho fèiem aquí però sobretot en fires i mercats d'artesania, on també fèiem tallers. La covid-19 això ens ho ha trencat completament.
- Parles en plural.Durant molts anys al taller vam coincidir treballant l'avi, el pare, la mare i jo. Suposo que he adoptat aquesta manera de parlar i ara em costa molt parlar en primera persona.
- De quantes generacions parlem?Tinc constància escrita de sis generacions de ceramistes a la família. Però pel nostre cognom, d'origen àrab, possiblement en siguin més.
- Quin pes tenien les fires en la teva economia?Representaven un 60 o 70% dels nostres ingressos.
- Ostres, és molt.Sí. Per Setmana Santa començàvem a sortir cada cap de setmana i a hores d'ara encara no hem sortit, totes les fires almenys fins a final d'any estan cancel·lades. També fèiem visites guiades per a escoles aquí al taller o ens desplaçàvem fins als col·legis a ensenyar l'ofici. Tot això s'ha parat.
- I què fas ara, Josep?Ara estem intentant fer aquí tots els tallers que fèiem fora. El que més funciona són els tastets individuals per a totes les edats d'una hora aproximada, on pots iniciar-te al torn i fer la teva peça. Papaseit ensenyant una xiqueta I Foto: Maite Mestre- Quin preu té l'experiència?Costa 10 euros per persona. A partir d'aquí ho podem complicar tant com vulguis. No és una cosa estandarditzada sinó que ens adaptem a la demanda de qui vingui. També estic preparant monogràfics en formats diferents, d'aquí a poc temps en faré difusió.
- Quin tipus de ceràmica fas?Intentem fer de tot. Avui dia treballem molt per encàrrec però no volem abandonar mai els nostres orígens. Al nostre taller seguiràs trobant càntirs, pitances i cadufs, encara que la gent no els utilitza com abans.
- Què és una pitança?És el típic plat de llaguter, amb la vora aixecada i tancada. Una sopa o una amanida t'ho pots menjar en un plat normal però nosaltres seguim fent la pitança perquè és la peça tradicional d'aquí la zona. L'utilitzaven sobretot els llaguters quan sirgaven pel riu, per menjar-se el recapte.
- Una manera útil de mantenir vives les tradicions.El mateix passaria amb el ribell, per exemple. No hem abandonat mai la forma típica, d'origen àrab, i la seva decoració antiga. Peces que funcionen perfectament com a fruiter. No volem perdre aquests orígens, després faig el que la gent em demani però les peces tradicionals continuaran estant.
- Durant anys es va sentir que la ceràmica no era apta per a ús alimentari pel plom dels esmalts, què ha canviat?Avui en dia i des dels 80 ja no fem servir aquests tipus d'esmalts. Els que utilitzem porten una certificació de plom lliure o són esmalts alcalins. De totes maneres en totes les generacions aquí a Miravet mai hem conegut un problema de salut derivat del plom, ni per fer les peces ni per usar-les.
- I on estava el problema?Sobretot el plom afectava la gent que treballava als molins molent la galena o als tallers grans que hi havia a zones com la Bisbal, on cada dia esmaltaven per posar les peces al foc. A Miravet els tallers sempre han sigut petits, aquí no va arribar la gran indústria i només tocàvem el plom un cop al mes.
- En quin punt es troba l'artesania actualment?Fins a la covid-19 estàvem en un bon moment. Molts clients nostres són de fora, no nacionals. Són gent que en general estan més conscienciats en no utilitzar plàstic, reutilitzar... I això cada vegada arribava més a la gent d'aquí.
- Has notat un canvi en els hàbits de consum?Sí. Les persones estan cada cop més sensibles, també agrada que siguin peces úniques i que puguin triar la forma, el color... La tendència era bona. Cada cop hi ha més gent que valora l'artesania en general, no només el fang.
- Paraules d'esperança.L'artesania no es pot quedar ancorada al passat. Els artesans ens hem de reciclar. Cada cop la gent ens busca més i nosaltres hem de respondre al mercat d'ara.
- No tots els artesans coincidiu amb aquesta reflexió.La gent segueix sent sensible però una crisi econòmica com la que vivim fa que entre dues coses similars, una a meitat de preu, acabis agafant la més barata per necessitat. És una situació que entenc perfectament. Però cada crisi que ve, deixa menys artesans. Si és passatger, no hi ha problema però si dura molt hi haurà un cribratge gran que farà que desapareguin molts artesans.
- I tu què has fet per reciclar-te amb la Covid?La Covid m'han fet posar les piles en les xarxes socials. Funcionen! Veig que hi ha un bon feedback. Utilitzo molt Facebook i ara m'he fet Instagram. No tinc web perquè necessitaríem entrar 500 o 600 mil peces i no és viable per a mi. Intento fer el que fèiem a la fira, explicar què hi ha darrere de cada peça, d'on ve... Fins ara les fires eren el nostre aparador i ara ho són les xarxes.
- Creus que està ben valorada l'artesania?Les nostres peces tenen un valor afegit, el fet a mà. És l'única raó que tenim de ser els artesans. El nostre producte no pot competir mai al mercat amb les peces mecanitzades. L'únic que tenen les nostres peces és que són artesanes, i generalment amb materials més sostenibles i de qualitat.
Web ARTRA
