Calidoscopi Cultura

Foto: 

Cedida
Xavier Lluís i Marc Montserrat

“Hem volgut passar d’assistir com espectador a ser creadors de cultura”

Entrevistem els creadors de Calidoscopi Cultura, una plataforma generadora d'activitats per descobrir
Marina Pallás
,
12/04/2017
Activa't
Xavier Lluís i Marc Montserrat són Calidoscopi Cultura, una plataforma digital a través de la qual ofereixen un catàleg d’activitats i un ventall de propostes culturals, dirigides a tots els públics, per ser contractats per entitats i institucions. Durant molts anys, Lluís i Montserrat van ser espectadors passius de totes les activitats culturals que els inquietaven: teatre, literatura, tallers, xerrades... Ara, han passat a l’altra banda i són ells els que creen tot aquell contingut cultural que pot beneficiar i fer créixer els altres. Hem parlat amb ells.
"Mai hem vist un contacontes infantil de no ficció. Ja toca."

- Com us vau conèixer i vau decidir emprendre el projecte de Calidoscopi Cultura?
Marc Montserrat: Ja ens coneixíem d’abans. Va ser a través de coneguts i ens vam conèixer més un estiu quan els dos estàvem fent un intercanvi a París. Com als dos ens agradava la lectura i organitzar certes coses, no se’ns fa pesat dedicar-hi temps.
Xavier Lluís: Amb amics en comú vam coincidir un parell de cops. Després al 2014 Marc estava d’Erasmus a París i jo vaig anar a fer una estada de pràctiques i vam coincidir més. Vam continuar assistint com a públic a actes, exposicions, xerrades, etcètera, de tema cultural, ens agradava i vam decidir que havíem de muntar alguna cosa.

- Què és exactament el que oferiu?
X.L.: Podem dir que oferim activitats, tallers, sessions, al voltant de la cultura i la literatura per a institucions (l’administració) i entitats. Si parlem com a empresa oferim solucions a entitats com museus, biblioteques, centres cívics, o campanyes culturals en general que pretenen canalitzar cultura a la societat, però que molts cops necessiten un cop de mà.

  • imatge de control 1per1

- Com us definiu?
X.L.: Sóc bibliotecari, expert en promoció lectora i coneixedor dels canals per fer d’una activitat una jornada diferent i divertida. I Marc és enginyer, apassionat de les llengües, el teatre, la literatura i serièfil. Ens definim actius culturalment, hem volgut passar d’assistir com espectador a ser-ne creadors. Tot i que Hisenda diu que som 9102: “Otras actividades de bibliotecas, de museos...”.

- Vau creure que hi havia un buit específic en una plataforma que proposés activitats culturals?
M.M.: Sí, vam veure que hi havia idees que no es materialitzaven per falta de temps o de propostes de fora de les institucions i això ens va motivar a començar.
X.L.: I tant. Hem constatat que quan una entitat pública vol crear producte cultural se’ls hi passa el temps i no ho acaben materialitzant, sobretot per manca de recursos humans (i idees joves). És aquí on entrem.

- Però les propostes a quins criteris corresponen? Són pròpies, són col·laboracions...? Poseu-nos exemples de tallers que ja hagueu fet.
X.L.: Les propostes corresponen a temes culturals dels quals se’n parla actualment: literatura i intel·ligència emocional, centenaris d’autors... En tenim de creació pròpia, quan per afició dominem el tema i, en algunes que creiem que el tema tenia sortida hem buscat col·laboració d’altres persones. A dia d’avui hem realitzat el conjunt de cinc tallers de contes i educació emocional a la biblioteca de Tortosa, tenim preparats un parell d’activitats infantils per Sant Jordi i maig, una de les quals feta ad hoc per una entitat i dues sessions d’una activitat que esperem que porti cua: 'El cava i l’embriaguesa a la literatura', on treballarem literatura universal del segle XX d’autors que sabem (amb vídeos i fotos inclosos) que eren assidus a la beguda per crear. També tenim entre mans dos propostes a mida per un parell d’entitats.

- Per quines branques de la cultura teniu més debilitat?
M.M.: Vam començar fent-nos un catàleg complert per veure totes les possibilitats. En el moment que s'ha de contractar algú extern, els establiments mateixos ja són més selectius. Les activitats sobre temes d'humanitats són un sector especialment difícil, però creiem que cal trobar alguna manera per a que es puguin portar a terme.
X.L.: Tot allò que englobi la promoció lectora, la literatura, són línies molt primes, podem parlar de la programació teatral, però no hem d’oblidar que les obres primer han estat llibre. Volem arribar a públic infantil, adolescent i sènior. El primer i l’últim responen molt bé, l’adolescent és més complicat. Per això tenim també les activitats de coneixement. Les ciències també són cultura.

- Quin és el sector específic (teatre, literatura...) que ofereix major nombre de propostes?
M.M.: El sector del teatre ofereix molt poques propostes relacionades que no siguin estrictament les obres i ho trobem a faltar.
X.L.: El més conegut és el Club de Lectura i per tant la literatura, però més enllà de comentar un llibre, també es pot treballar l’autor, el context de l’autor, la vida, altres disciplines artístiques... On trobem també un buit és en activitats infantils per fer promoció lectora que no siguin el típic contacontes de nen espectador i conte de sempre. Cal apostar per fer contacontes teatrals o fer contacontes de coneixement, com una activitat on s’explica als nens vida i obra de grans personatges femenins (normalment oblidats). És a dir, format contacontes més teatre o no ficció. Mai hem vist un contacontes infantil de no ficció. Ja toca.

- Fins a quin punt es converteix en oci les vostres propostes? O és formació?
M.M.: És una línia que no està gaire clara. Les activitats sobre literatura i humanitats en general acostumen a ser més un hobby. En canvi, les activitats d'educació emocional a través del contes intentaven apropar el coaching, que acostuma a ser una formació més orientada a empreses, per a les relacions interpersonals. Ens va semblar adequat que una part d'una formació pugui fer xerrar, generar una mica de debat i acabar sent entesa com a oci.
X.L.: Quan assistim en horari extralaboral a qualsevol activitat és perquè ens agrada. Ens agrada el tema i gaudir, per tant, aquí tenim oci. Però a més a més, aprofundim en aquest tema, investiguem més i el debatem, aquí tenim formació. Pot ser formació cap a un mateix.

  • imatge de control 1per1

- En quins territoris us esteu movent més? Com està anant a les Terres de l'Ebre? És més fàcil emprendre aquí?
M.M.: Hem començat per Tortosa i Barcelona, ja que ho coneixíem més i ens quedava més proper. Trobem que a Tortosa hi ha activitats, però no estan tan professionalitzades ni hi ha tantes empreses que n'ofereixin.
X.L.: Jo sempre dic que emprendre no és fàcil. I si bé a les Terres de l’Ebre no tindríem competència i el ritme seria més tranquil i fàcil, el Barcelona Institut d’Emprenedoria i Barcelona Activa estan només a Barcelona (ni a Olot ni a Amposta). Hem començat treballant a Tortosa i creiem que podem fer molt més a les Terres de l’Ebre. Tenen molt producte cultural pendent d’explotar i no hi ha cap empresa que s’hi dediqui. Això pot ser bo però també dolent perquè no hi ha el costum que una empresa gestioni aquest tipus d’activitats.

- Com veieu el sector cultural actual, l'oferta que hi ha?
M.M.: Cada vegada l'oferta és més gran. Això és positiu, però, alhora la tria es fa cada vegada més difícil. Algunes de les nostres activitats intenten recomanar autors o tendències que puguin facilitar la tria d’un llibre per començar-lo a llegir.
X.L.: L’oferta acaba sent industrial a uns llocs i inexistent a uns altres. Per això, hem intentat crear productes que entrin bé i fàcils de pair, que ens diferenciïn. Veig el sector bé i positiu, tant en mals com bons moments socials i econòmics, la cultura ha estat i hi és present.

- Al final tot és cultura?
M.M.: Tot és cultura, però hi ha algunes coses que perduren més en el temps.
X.L.: Sí clar. Al final i al principi. Tot és cultura perquè som cultura.
 

Més informació: 

A

També et pot interessar