El pa de cada dia

Foto: 

Gerard Eroles
Una actuació en la manifestació contra els macropolígons a la Conca d'Òdena

El pa de cada dia: "Se'ns faria difícil fer una cançó sense fotre-li canya a un tema que ens afecti"

El duet de hip hop és una de les sensacions actuals de l'escena cultural igualadina
Helena Martín
,
13/07/2021
Música
El hip hop conscient, crític, reivindicatiu i de celebració de la vida té un refugi a Igualada. El duet emergent El pa de cada dia, format per Dreuan i Aimar Redolad, canta per expressar-se i sota la màxima de "tot allò personal és polític". L’especulació, la precarització i els alcaldes que giren la cara a les necessitats de la gent són, per tant, algunes de les realitats de les quals parlen els rapers que configuren el grup. Per mostrar tota això en directe, El pa de cada dia tocarà el 14 de juliol en el marc del festival Anòlia, abans del concert de Clara Peya. 
La nostra forma d'entendre Igualada és que sigui una ciutat que camini al costat de la seva gent, que sigui participativa

- Feu hip hop en un moment d’auge d’aquest gènere. Què caracteritza El pa de cada dia?
Podríem dir que totes les persones que formem el projecte musical d’El pa de cada dia hem trobat en el grup un espai on poder despullar les nostres ments. Cadascú de nosaltres tenim èpoques més fàcils i d'altres més complicades, però sembla que com a banda hem agafat un rol de cures, d'escolta, de consciència col·lectiva i de celebració de la vida que intentem que s'irradiï amb la nostra acció i el nostre art.

- A diferència de molts grups de rap, no tireu cap al mestissatge sinó cap a un rap més reposat. En quins grups, tant catalans com internacionals, us inspireu?
A vegades és difícil de saber, ja que hi ha moltes referències, tant musicals com vitals. Podríem dir que els grups catalans que més ens inspiren són Extraño Weys, At Versaris i tot el panorama de hip hop de proximitat. Però som grans consumidores de música en general. El moviment dels 60's i 70's que passa a Estats Units i Gran Bretanya, el moviment del reggae que neix als 70's i que encara perdura amb totes les seves mutacions, i òbviament el hip hop i tota la seva història, ens acompanyen a les nostres vides. De hip hop internacional podríem citar a Fugees, A Tribe Called Quest, J Dilla, The Roots, Common, Little Simz i Noname, entre d'altres.

- Les lletres de les vostres cançons tenen un alt contingut polític. La música per a vosaltres és un altaveu polític?
I tant! Nosaltres entenem la música com una forma d'expressar-nos en tots els sentits. Tot el que és personal és polític, això ho tenim claríssim. Així doncs, sí, totes les nostres cançons van carregades de missatge, tant les que parlen de la nostra vida com les que aborden un tema concret en forma de rap protesta explícit. Se'ns faria molt difícil fer una cançó sense fotre-li canya a algun tema que ens afecti.

- Parleu, per exemple, d’especulació i de salaris precaris. Aquesta és la realitat amb què us trobeu?
És el nostre dia a dia. Després d'haver tingut la sort de poder cursar estudis superiors, els salaris fan riure, o més aviat plorar. La precarietat és malauradament el nostre pa de cada dia i el futur pinta gris. Pel que fa a l'especulació, emancipar-nos se'ns fa un món, els preus dels lloguers no paren d’augmentar mentre que els salaris són ridículs. El nostre petit gra de sorra des de la banda és fer-ne cançons, des de la quotidianitat senzilla. Cal denunciar aquesta situació i que ens organitzem col·lectivament per a combatre-ho. Tot el suport a les organitzacions, entitats i sindicats que estan al peu del canó!

 

Dreuan | Foto: Gerard Eroles
- De fet, apunteu a Marc Castells, l'alcalde d'Igualada, com un dels problemes del municipi. De què us queixeu de la seva gestió municipal?
Per nosaltres el senyor Marc Castells és una de les representacions de la classe dominant que gira la cara a les necessitats socials. És l'alcalde que va de la mà de les grans superfícies comercials en comptes d'estar al costat dels productors locals i del comerç de proximitat, és l'alcalde que fa 10 anys que està assegut a la cadira de l'Ajuntament d'Igualada sense ser capaç d'afrontar temes com l'augment dels preus dels lloguers, els habitatges buits o la manca d'espais per les entitats i el jovent de la ciutat. La nostra forma d'entendre Igualada és que sigui una ciutat que camini al costat de la seva gent, que sigui participativa, cohesionada i forta en polítiques socials, verdes i feministes.

- Sou un grup que canteu molt sobre el territori, sobre el teixit associatiu d’Igualada. Quina importància té el territori en la música que feu?
Som gent que tenim la sort d'haver participat i seguir participant del teixit associatiu de la nostra ciutat des de molts àmbits. Al cap i a la fi nosaltres ens hem format com a persones gràcies a aquest teixit. La nostra realitat és la que és perquè som d'on som, les preocupacions i les il·lusions que tenim vénen marcades per on i com hem crescut, i ens agrada que això es vegi reflectit a les nostres cançons. Algunes de les cançons que fem estan fortament arrelades al nostre territori, d'altres segurament menys. També estem contentíssims que les cançons puguin servir a les nostres amigues, perquè s’hi sentin representades, perquè se les facin seves, que els serveixin d'altaveu de les lluites diàries.

- Com veieu el panorama cultural igualadí?
Hi ha molta gent fent coses brutals, en tots els àmbits artístics. Cal que es potenciïn més i s'hi posin més recursos, però de persones amb talent i ganes en sobren; a Igualada i a tot arreu.

 

Aimar Redolad | Foto: Gerard Eroles
- A 'Trenca el silenci' tracteu la necessitat de parlar sobre preocupacions i emocions. Cantar sobre salut mental és polític?
Tot el que és personal és polític. És fonamental parlar de la salut mental, i més amb l'estigma que l'acompanya. 'Trenca el silenci' és un crit a la necessitat de visibilitzar els malestars, compartir-los i combatre'ls en col·lectivitat. Va néixer de la proposta que ens van fer des de l'Oficina Jove de l'Anoia de fer una cançó per potenciar La Consulta Jove de l'Anoia; el servei gratuït d'assessorament i acompanyament de les persones joves, reivindicant els espais segurs on expressar dubtes, malestar i somnis. Va ser una col·laboració a tres bandes amb la Kerrature, qui va fer la portada de la cançó, l'Oficina Jove de l'Anoia, qui ens van fer la proposta, i nosaltres.

- També heu fet una cançó pel documental 'De Matinada', sobre el cas de les Detingudes 23S. Com s’ha donat aquesta col·laboració?
Som amics del Dan Ortínez, la persona que ha rodat el documental des d'Aixina Produccions Audiovisuals, de la mà del grup de suport de les Detingudes 23S i d'Alerta Solidària. Un dia xerrant el Dan ens va proposar si volíem fer una cançó pel documental 'De matinada' amb el que estava treballant, i vam decidir donar el millor de nosaltres per tirar-ho endavant. Encara ara estem flipant amb el tema que va sortir. Estem enamorades del Dan, ha fet documentals molt potents a través dels que tracta temes que et toquen ben endins, i sap massa bé com enfocar-los.

- Quins són els propers passos del grup?
Seguir fent i deixant fer. Seguir component, tocant, mobilitzant-nos, descansant, escoltant-nos i gaudint de tota aquesta onada que ens fa conviure juntes amb un projecte maquíssim i que ens dóna vida i alegries. Com més real i sincer sigui el projecte vers a les nostres vides, més podrem explicar què ens fa ser com som, què ens fa estimar, què ens fa aixecar i mobilitzar-nos. Per altra banda al concert de l'Anòlia portarem en primícia les samarretes del pa. La samarreta ha sigut dissenyada i estampada amb serigrafia des de Plaggi.cat, una plataforma subversiva de disseny, estampació i distribució formada per amigues nostres, i que tenen el taller a Igualada. Les samarretes les vendrem als bolos i a part es podran comprar a través de la web de Plaggi; on també es pot trobar el material de molts altres projectes.

- Com encareu el concert a l’Anòlia, amb qui compartireu escenari amb Clara Peya?
La intenció és donar el màxim de nosaltres mateixes, i fer una nit màgica amb totes les persones que ens envolten en aquell moment. Intentarem gaudir al màxim, i que el públic gaudeixi tant o més que nosaltres, és bonic quan és recíproc. I tocar abans de la Clara Peya és un plaer. És una referent de cap a peus, i és un regal poder compartir escenari amb ella i totes les persones que l’acompanyen en el projecte. Així que aprofitarem que totes les entrades estan venudes per fer-ho tan bé com sabem, i gaudir del moment. Esperem fer pinya, tant amb les persones que ja ens coneixen, com amb les que no.

Més informació: 

A

També et pot interessar