Pilar Sampietro, autora de 'La ciudad comestible' | Font: Pilar Sampietro

Foto: 

Cedida

Pilar Sampietro: “Estem arribant a uns límits de consum i abandonament de plàstic que passaran una factura altíssima al planeta”

La periodista i autora de 'La ciudad comestible' parlarà del seu llibre al 8è Mercat de les Espècies d'Argençola
Albert Compte Riba
,
04/06/2018
Llibres
Organitzat per l'Associació cultural del terme d'Argençola El Trill, el proper dissabte dia 9 de juny tindrà lloc al municipi anoienc la 8ª edició del 'Mercat de les Espècies. Productes de la Terra', una jornada de sensibilització i posada en valor de la salut, l'alimentació saludable, els remeis, l'esport, les espècies silvestres i cultivades, on hi participarà Pilar Sampietro (Barcelona, 1962), periodista a CRTVE, directora del programa de radio 'Vida Verda' a Radio 4, juntament amb el programa radiofònic 'Mediterráneo' a Radio3 i escriptora. La presentació de 'La ciudad comestible' es farà a la Sala Polivalent de l'Ajuntament a les 16h.
“Aquell missatge que les llavors transgèniques eren necessàries per fer més efectius els cultius al món i acabar així amb la fam mundial ha passat a la història”

- Ens podries dir una ciutat comestible?
M'agradaria respondre Barcelona, perque és la ciutat que ha inspirat el llibre i on es demostra que anem de camí per aconseguir que ho sigui. Però la ciutat europea més comestible de totes és Todmorden, en la que el veïnat planta al carrer verdures, plantes aromàtiques i arbres fruiters per tal que visitants i persones properes recol·lectin i s'enduguin a casa. Set de cada 10 persones compren habitualment aliments produïts a la mateixa ciutat. S'han multiplicat els habitants que tenen galliners a zona urbana i que venen els ous de les gallines o en consumeixen a casa. Tot va començar per respondre al desafiament que ens posa davant el Canvi Climàtic i ho van anomenar Incredible Edible Totmorden ( Increible i Cosmestible). És un exemple que hauríem de seguir.

- Necessitem connectar de nou amb la Natura. Per què?
Es clar que sí. I més encara si vivim a ciutats de la nostra geografia. En el moment d'expansió vam oblidar deixar lloc pels que ja hi eren abans que nosaltres: abelles, arbres, fauna diversa... Les persones formem part del cercle natural i com a tals necessitem el contacte amb les altres espècies de vida. Aquesta necessitat intrínseca té un nom: biofilia, estudiada per científics com Edward O.Wilson per demostrar que el contacte amb la natura és essencial pel desenvolupament psicològic humà. Richard Louv defineix la nostra desconnexió actual com una síndrome, la síndrome de falta de natura, que afecta sobretot als més petits.  

  • imatge de control 1per1
Detall d'hort urbà | Font: Pilar Sampietro

- El verkami és un exemple pràctic d'aquesta nova economia col·lectiva que necessitarem per defugir de l'enfoc individualista?
Si del tot, és una bona comparació. El crowdfunding facilita que projectes culturals i socials puguin veure la llum gràcies a petites aportacions de persones que es converteixen en mecenes i que s'impliquen moltes vegades de manera activa en el projecte. Per a nosaltres és una experiència molt emocionant veure com gent amb la mateixa sensibilitat aposten per la nostra aventura i ens volen acompanyar fins al final. Ja tenim ganes que es faci realitat el llibre i que podem entregar les recompenses que cada mecenes ha escollit, a manera de visites guiades a horts i jardins, bossetes de llavors i fins i tot originals de les aquareles que ha fet Jorge Bayo, farem una festa per reunir a bona part de tota la gent que hi ha participat. I sí, és com cultivar en un petit trosset, al costat d'un altre hortet. Com diu Gustavo Duch “petits horts a petits llocs que alimentaran el món”.

- Existeix algun tipus d'agricultura col·laborativa en l'horticultura urbana?
Sobretot el que hi ha és agricultura social. Hi ha projectes preciosos en els que la base de tot és el contacte veïnal, la relació entre les persones i l'intercanvi d'informació. Ara s'amplia al veïnat amb propostes com la producció de compostatge amb les restes que porten a l'hort veïns i veïnes, o el treball en un espai ampli com a l'Hort de la Font Trobada en el que hi tenen bancals des de l'Associació de Veïns, les Ampes de diverses escoles del barri, l'Ateneu, grups de criança i un llarg etc d'entitats i colectius.

- Com valores iniciatives com el 'Mercat de les espècies. Productes de la terra'?
És una activitat molt necessària. Davant el monocultiu d'idees, descobrir com són els mateixos veïns del poble que proposen conèixer les herbes properes, la possibilitat d'aconseguir solucions pràctiques amb el que la natura et dona i l'oportunitat de traslladar coneixements que s'estan perdent. És urgent que hi hagi més iniciatives com aquesta. No podem oblidar tot això i ara ja corre pressa.

Dibuix interior del llibre | Autor: Jorge Bayo

- Quin grau de repercussió mediàtica tenen els programes que dirigeixes?
Jo des de la meva petita aportació intento divulgar. Pertanyo a una ràdio pública que té emissions tant a Catalunya, en català per Radio 4 fins a arreu de la Península, en castellà, per Radio 3. L'emissió de Radio 3 té més públic, és normal, superem darrerament el mig milió d'oients i aquesta és per nosaltres una xifra molt bona.

- Creus que el reciclatge s'ha enfocat malament?
Hi ha un tema que em preocupa enormement darrerament, és el plàstic. Estem arribant a uns límits de consum i abandonament de plàstic que passaran una factura altíssima al planeta i ja no hi ha retorn ni marxa enrere. En aquest sentit penso que és una obligació de les industries que treballen i processen aquest material d'aturar la seva fabricació i apostar per la creació d'envasos, packaging i safates alimentàries amb materials compostables. Està demostrat que es pot fer, el material ja hi és i funciona, és només que les industries ho vulguin fer. Els govern haurien d'arribar a acords i crear lleis fermes per fer-ho possible. No es tracta doncs de reciclar bé, sino de reduir el consum de productes d'un sol ús i sobretot reduir el plàstic.

- Per què coincideix en el temps la gran expansió del cultiu de la soja transgènica i els discursos que n'avalen grans propietats beneficioses per al seu consum?
Jo no soc una persona experta en aquest tema. Puc explicar el que m'han comentat algunes de les persones a les que he entrevistat al llarg d'aquests anys. El seu criteri coincideix en afirmar que les llavors transgèniques han estat un error per l'agricultura mundial i que els països en els que el monocultiu i la seva pràctica s'ha dut fins a l'extrem comencen ara a patir les conseqüències. Aquell missatge que les llavors transgèniques eren necessàries per fer més efectius els cultius al món i acabar així amb la fam mundial ha passat a la història, la realitat ens demostra que no era cert.

A

També et pot interessar