Anna Brugués
,
18/05/2017
Llibres

Anna Roca: “La cultura és un dret i forma part del creixement humà i, com a l’educació, hi ha de tenir accés tothom”

La llibreria Papasseit va obrir les seves portes al juny del 2013. Aquest mes han estrenat nou local al carrer Barcelona de Manresa, ampliant el projecte i la il·lusió per continuar endavant
Miquel Sanchís i Anna Roca, propietaris de la llibreria Papasseit

Foto: 

Anna Brugués
Es defineixen com a amants dels llibres, de l’olor i el tacte d’aquests objectes que obren les portes a móns paral·lels. És per això que l’any 2013 van obrir una llibreria de títols de segona mà amb nom de poeta. Partien del concepte de proximitat per a construir a Manresa un mercat de llibres de segona mà apostant per la qualitat tant dels exemplars (en forma i contingut) com del servei. Els seus propietaris, Miquel Sanchis (Manresa, 1981) i Anna Roca (Manresa, 1983) ens expliquen què implica fer-se càrrec d’una llibreria, la reinvenció del projecte ara que estrenen espai i com valoren el futur del negoci, l’art i la literatura.
“Està tornant el model de petit negoci en el qual el comerciant coneix molt bé al seu client. Forges tant la relació que la recomanació es torna recíproca”

- Primer de tot, enhorabona per la nova llibreria! La Papasseit comença una nova etapa. Què ha impulsat el canvi?
Miquel:
La falta d’espai. Espai de llibreria, de magatzem i més espai per poder dur a terme les activitats culturals que programem. 

- Espai que heu acabat trobant fora del barri antic…
Anna:
Vam obrir la llibreria al barri antic perquè era un dels punts claus quan pensàvem en aquest projecte però se'ns ha quedat petita. Creiem, i seguim creient, en la redinamització del barri vell però amb la cerca del nou local ens va "sortir el tret per la culata". Són locals que demanen molta reforma i les normatives d'acondicionament són bastant estrictes. El lloguer és més econòmic però la inversió inicial que cal fer és molt més elevada i el nostre marge comercial no ens permet una inversió tan important. Teníem la sensació que aquella llibreria havia tocat sostre i que havíem arribat a tota la gent que podíem arribar, però no el projecte. De fet, creiem que té moltes possibilitats d'ampliar-se i per això vam decidir fer el pas.

- Seguireu, però, participant en les propostes artístiques que es realitzen al barri antic?
A:
Això encara no ho sabem, i no només perquè hàgim sortit del barri vell sinó també per la política d'activitats que s'organitzen. Nosaltres apostem per una qualitat i pel bon tracte pel producte cultural i no ens podem vincular a propostes que es contradiuen amb la nostra manera de fer. Però és evident que seguirem participant en tot acte o proposta independentment de qui ho organitzi o del barri on es faci sempre que compleixi aquests ítems de qualitat que nosaltres defensem. Al Tocats de Lletra, per exemple, hi seguirem participant però no podrem ser al Cercatasques perquè per ruta ara queda molt apartat.
M: A finals d’aquest mes elaborem una nova edició del Saltaterrats, un itinerari poètic pels terrats del barri antic. És una proposta que ja té un recorregut i que vam començar a elaborar abans de la mudança.

- En plena era de la venda online, quin és el valor que aporta una llibreria física?
M:
La llibreria és un lloc on pots tocar el llibre, fullejar-lo, mirar-lo... La venda online és molt més freda. D'altra banda tampoc hi renunciem, també venem de forma online.
A: Jo diria... el vincle que estableixes. Sí que s'està potenciant molt la venda online en molts camps però també està tornant el model de petit negoci en el qual el comerciant coneix molt bé al seu client. Penso que hi ha el valor afegit del "et recomano", el "m'ha d'arribar una cosa que em sembla que t'agradarà, t'ho guardo". Aquest tipus de relació és un dels punts claus. De totes maneres aquest tipus de venda és per a un públic diferent al nostre que, normalment, no ve buscant una cosa en concret. Com diu el Miquel, vénen, es passegen, miren, toquen, i s'emporte'n l'exemplar que més els crida l'atenció.

Racó de la nova llibreriaUn dels racons de la nova llibreria. Foto: Anna Brugués

- Des de quan fa que teniu venda online? Quina és la diferència?
M:
Va ser un any després d’obrir, al juny del 2014. Ho hem anat fent de forma molt gradual però actualment ja hi tenim uns 700 exemplars a la venda. 

- Són llibres que estan paral·lelament a la llibreria física i online o diferencieu el tipus de producte?
M:
El 95% dels llibres que estan a la llibreria online només ho estan allà i no els exposem a la botiga. Són llibres més cars o que pensem que aquí a Manresa no tenen sortida i d’aquesta manera optem a tota la península. 
A: Hi ha coses que si les tens aquí canten molt respecte al preu. Els catàlegs d’art, per exemple, són força cars perquè es tracta d’edicions molt curtes i de molta qualitat. Si ens imaginem que l’original pot costar 100€ i el posem a la venda a 50€, a internet no hi ha problema però a l’estanteria és escandalós perquè la mitjana d’un llibre són 5€. O un altre, tenim un mateix títol amb dues edicions diferents, una d’elles primera edició. Aquesta, que és més cara, la pengem a la venda online mentre que l’altra la deixem a l’estanteria.

- Quina és l’essència de Papasseit?
M:
Llibres de qualitat a bon preu. I quan dic "qualitat" em refereixo tant al tipus de llibre com al seu estat, això requereix un triatge i organització. També ens defineix el tracte personalitat i l'assessorament al client. La llibreria nova té la mateixa ànima però amb un espai diferent. No tenim la sensació que hagi canviat res pel que fa al projecte. El canvi més significatiu que valoràvem és el d'ampliar l'oferta amb llibre nou però tenim un gran dilema pels problemes amb les distribuïdores.
A: Tenim moltes ganes d’escollir exemplars nous amb el mateix criteri qualitatiu que tenim la resta de la col·lecció de la llibreria i començar a treballar amb editorials més grans, però al ser nosaltres una llibreria petita les comandes també ho són i les distribuïdores et fan un cas relatiu.

- Com aconseguiu els exemplars que us interessen tenir a les estanteries?
M:
Donacions, compres i rastres.
A: Podem fer molt de drapaires! Hem anat a naus immenses amb piles i piles de llibres.

- Això implica tenir un coneixement molt ampli d’autors, títols i editorials per tal de trobar el què voleu. 
A:
És a base de llegir molt. No només et quedes amb la referència dels llibres, també dels autors i el criteri de les diferents editorials. Estàs al dia de les crítiques i opinions que s’han anat generant al voltant d’un títol, les presentacions, les ressenyes, etc.
M: És constant, llegeixes els espais culturals dels diaris i internet. És la teva feina, t’interessa, t’agrada i per això t’informes. 

- Però tot el que genera notícia és producte nou, i vosaltres veneu majoritàriament llibre de segona mà… aparentment sembla que no faci falta estar tant al dia.
A:
Comencem a tenir una base de dades mental de com funcionen les diferents editorials, sobretot les antigues. Segons què t’arriba ja no en volem saber res.
M: O al contrari, hi ha editorials que són garantia de qualitat i acabes intuint quins títols t'interessen més o quin autor agrada. És una formació constant i acumulativa, com una hemeroteca.
A: Exacte, al final nosaltres també tenim molt en compte tot el que anem venent i en funció d’això ja et fas a la idea del que agrada a la gent i del que no.

- Què opineu de la franquícia Re-Read? També venen producte de segona mà.
M:
Per mi és insultant. El fet d'homogeneïtzar preus comporta l'empobriment del fons. Nosaltres hem anat a varies tant a Barcelona com a Saragossa i trobes que el fons és molt dolent perquè els llibres que són bons es venen de seguida i el fons queda el que queda. Llibres en mal estat, de molt baixa qualitat, col·leccions senceres que regalaven amb algun diari... No pot ser que s'homogeneïtzi tant el preu que una edició de l'any 1950 et surti al mateix preu d'una edició que avui et regala "El País". Per mi, és com un fastfood.
A: Quan et poses a furgar molt poques vegades hem trobat cinc llibres que compraríem. És terrible. No fan tot el filtratge que fem nosaltres i del qual parlàvem, simplement entra tot. Però com a model de negoci funciona, de fet ja han obert 36 botigues a Espanya i van començar com ara nosaltres.

- Quin tipus de públic té la vostra llibreria?
M:
Tenim un públic molt heterogeni, tant per sexe com per edat. Hi ha gent que ve buscant una recomanació, gent que de manera independent sap el que vol i ho agafa i altres que només et demanen on poden trobar el llibre.

Públic assistent a la inauguracióPúblic assistent el dia de la inauguració de la nova llibreria Papasseit. Foto: Anna Brugués

- Què és el que més veneu?
M:
El que més venem és narrativa i col·lecció local. Història de Manresa, de la comarca, cultura i tradicions d’aquí. Tinc l’experiència d’haver treballat molts anys a una biblioteca i m’ha ajudat molt a saber com funciona el públic manresà.

- La idea de compartir l’espai de la llibreria amb un racó expositiu és marca de la casa des del seu inici, n’hi ha hagut de temàtiques molt diferents i algunes han estat tot un èxit. Ara, la nova Papasseit té un espai dedicat només a les exposicions. Quina és la programació?
A:
Sí, i la veritat és que ha anat funcionant cada vegada millor. Hi va haver un moment que teníem exposicions programades a un any vista. Ara mateix no ho tenim tant lligat, degut al trasllat se n'ha ressentit molt l'agenda. No ens volíem comprometre a fer coses sense saber si ja disposaríem del local nou o com seria finalment l'espai, però tinc uns artistes pendents amb qui he d'acabar de contactar per lligar dates.

- Qui exposa? Artista local?
A:
Al principi sí, però procuro que cada vegada ho sigui menys.

- Us contacten directament?
A:
Moltes vegades sí, però també és a través de moure’ns, d’anar a veure coses, que t’agradi el que fan i de parlar amb l’artista en si. Amb el Konvent de Cal Rosal ens hem intercanviat algun artista. És una relació col·laborativa: “tens algú que creguis que pot encaixar?” i t’hi posa en contacte, després potser et poses d’acord o no. Però moltes vegades són els mateixos artistes, sobretot si són de Barcelona i estan farts de moure’s només per la capital per estrany que ens sembli. Tractem molt bé totes les obres que exposem de manera que hi ha molt bon feedback. És com els llibres! És un tema que m’interessa molt de manera que procuro estar molt al dia de què s’està fent.

- Cal dir que tu tens l’ull molt educat, ets secretaria de la Taula d’Arts Visuals de la Catalunya Central.
A:
Sí, puc ser una mica més crítica perquè tinc uns fonaments i una referència més clara del tipus de projectes als quals vull donar espai. 

- El dia de la inauguració vau deixar clara una consigna: “La cultura SÍ que val”. Què voleu dir amb això?
A:
Estic molt d’acord que la cultura és un dret i forma part del creixement humà i que, evidentment, com a l’educació, hi ha de tenir accés tothom. Però això moltes vegades s’està convertint en què entenguem que els “espectacles” o les produccions culturals han de ser gratuïtes, sobretot si són de posada en escena. Penso que si les fem gratuïtes l’estem empobrint perquè la persona que està fent aquesta producció, menja, compra i paga lloguer com tothom i si tu no l’estàs remunerant pel que està fent necessita treballar d’una altra cosa per poder sufragar les seves despeses. Això implica que pugui dedicar menys temps a la producció cultural que és el que ens enriqueix a tots. Crec que és un deure que, entre tots, assumim el cost d’això, un gest que s’ha de fer per treballar una mica la consciència. És una premissa que va molt en la línia amb com funcionen les taquilles inverses, el que proposem no és pas invenció nostra. 
Si programes un concert i poses un preu per l’entrada sí que estàs fent un cribatge econòmic de qui pot assistir a aquest concert i qui no. Estàs fent un tall econòmic de qui pot tenir accés a aquesta cultura i això no és just. Nosaltres el que diem és que en la mesura que es pugui i segons la voluntat, es faci l’aportació que cadascú vulgui fer o consideri que val.
Nosaltres, fora de presentacions de llibres que considerem que ja tenen un retorn econòmic, sempre pactem una remuneració econòmica amb la persona que ve perquè no ens agrada que ningú vingui de forma gratuïta. Aquestes aportacions ens ajuden a pagar part d’aquesta despesa i també a poder seguir programant actes culturals. Evidentment nosaltres tenim el pressupost que tenim, però entre tota la gent que ve i que gaudeix d’aquestes activitats, sobretot perquè es tracta d’un públic recorrent, podem pagar aquesta persona. No és que ens en vulguem desentendre perquè nosaltres ja aportem, però si ho fem entre tots podrem donar cabuda a més actes culturals.

Gerard Vilardaga en la seva intervenció a la inauguració de la llibreriaGerard Vilardaga va recitar els seus poemes a la inauguració de la nova llibreria. Foto: Anna Brugués

- Ara que ja han passat uns dies… com valoreu la festa d'inauguració del nou local?
M:
Molt contents per la gent! Però també va ser esgotador. Veníem de l'estrès de Sant Jordi i la mudança, el mateix dia encara estàvem col·locant exemplars a la llibreria i quan va arribar la inauguració quasi no ens aguantàvem.
A: Teníem la sensació que vindria molta gent, però no tanta! La gent estava molt contenta i el públic era molt divers. És el que comentàvem, el fet aquest que no hi hagi un perfil de públic és molt enriquidor i et permet créixer com a llibreter i com a persona. Una cosa que m'agrada molt d'aquí és quan ve el client i et recomana llibres a tu, forges tant la relació que la recomanació es torna recíproca. O entre els mateixos clients, es genera una familiaritat que penso que es fa expansiva i que es va fer evident el dia de la inauguració.

Més informació: 

Troba tota la informació a la seva web.

També et pot interessar