Glòria Ros: “Les arts han d'estar en els itineraris educatius”

El duet format amb la Deniza Dikova s'acompanyarà de la Celeste Alías per a l'espectacle 'The meeting'

Albert Compte Riba

14/05/2018

Espectacles

La Glòria Ros (Igualada, 1986), coreògrafa, ballarina i professora de dansa ja fa prop de quatre anys que treballa conjuntament amb la Deniza Dikova en el món de la improvisació artística, amb la qual han creat projectes com 'To the last', 'Saltpuzzles', 'Apex' o 'Shelter', entre d'altres. En el marc d'una Nit dels Museus on la dansa serà la protagonista, el divendres 18 de maig al Museu de la Pell d'Igualada i Comarcal de l'Anoia, el duet ha preparat una sessió doble: a les 20h hi haurà una demostració d'impro amb alumnes de l'Escola de Dansa del Consell Comarcal i de l'Escola Municipal de Música d'Igualada i a les 21:30h l'espectacle 'The meeting', amb el qual s'acompanyaran de la músic bagenca Celeste Alías.

“Totes les disciplines de la dansa tenen els mateixos elements bàsics, el cos, la gravetat i el temps. Adquirir més registres només pot ser positiu”

- Què proposàveu amb la Deniza Dikova al projecte 'To the last'?
Va ser la primera trobada creativa amb la Deniza. Teníem una coreografia assajada però hi havia molt espai per a la improvisació. Des d'un enfocament poètic va acabar sorgint la idea de que tot parteix d'una sola cosa, va ser la representació de la creació de l'univers, des dels seus inicis fins a l'actualitat. Ens va acompanyar el músic gallec Ángel Feraldo, que anava amb partitura, però també la modificava d'acord amb els sons que emetíem quan fregàvem el terra, amb el so dels cossos, la respiració...

- S'assembla als 'Àpex' que presenteu amb l'Albert Cirera?
Amb l'Albert Cirera és més obert. Al principi va ser com tirar-se al buit, perquè tots els elements són improvisats, la llum, la música, els moviments..., solament vam acotar la durada, dues actuacions de 20 minuts i vam trobar-nos un parell de vegades abans de la primera actuació. Hem repetit l'espectacle al Teatre de la Vilella i esperem que n'hi hagi més!

- És com treballar l'escriptura automàtica però en dansa?
Podria assemblar-s'hi en espontaneïtat i en el moment, que és el que et guia per fer el següent pas. Però per tenir sentit hi ha d'haver una tècnica al darrere, conèixer el cos, el teu i el de l'altre, l'experiència..., cal que tot això hagi arrelat en un pas previ. I també ens gravem i ens mirem molt per veure com ho hem fet, quins moments han succeït moment interessants, com ha estat la posada en escena. Busquem fer un espectacle més ric, millor.

- Quines activitats prepareu per la Nit dels Museus?
Seran dues activitats. La primera és un taller espectacle, on el public assistirà a una intervenció guiada o classe oberta d'impro entre alumnes de l'Escola de Dansa del Consell Comarcal i tres músics, alumnes també, de l'Escola Municipal de Música d'Igualada.

- I la segona?
Amb la Deniza Dikova i la músic Celeste Alías presentarem 'The Meeting' a la Sala de l'Aigua del museu. Em sembla una sala molt suggerent per la llum que té, el circuit hidràulic, els objectes i màquines que s'hi exposen, els martells que piquen..., l'ambient de la sala ens donarà l'inici per a un espectacle d'impro de trenta minuts.

'Saltpuzzles' amb la músic Yoana Robova (halojo) | Foto: cedida

- Practiqueu també el sentit de l'humor en la dansa?
Sí! Fins ara ens ha sortit molt dramàtic tot però darrere hi veig també un sentit còmic brutal, espero arribar-hi. Em pregunto si no seria més difícil encara, generar situacions còmiques en una improvisació. Crec que en el potencial que tenim l'opció hi és.

- Cal haver passat per una formació clàssica?
Per participar en una impro, no. Però si has de presentar un espectacle de 30 minuts o una hora cal ser responsable i saber què estàs fent, demana moltes hores de pràctica. No és obligatori haver passat pel clàssic, però la dansa clàssica et dóna una base sòlida. Totes les disciplines de la dansa tenen els mateixos elements bàsics, el cos, la gravetat i el temps. Adquirir més registres només pot ser positiu. Ara, sense una bona base pots estar perduda al minut dos o bé, si no acotes alguns elements, com ho vam fer a 'Apex' amb el temps és perillós, perquè t'hi pots perdre.

- Qui creus que ha fet més per la dansa, la Pina Bausch o una pel·lícula com 'Flashdance'?
Ostres! Com a ballarina t'he de dir Pina Bausch. També és cert que actuen a diferents nivells i sobre diferents tipus de persones. 'Flashdance' potser va incidir més sobre qui no havia anat mai al teatre a veure dansa o que hi va anar després de veure la pel·lícula.

- Es pot viure de la dansa?
Sí, sobretot si vius fora d'Espanya. Personalment, com a ballarina aquí no he pogut i com molts companys de professió o també d'altres arts, combino la meva activitat professional donant classes. Som molts que tenim mig peu aquí i mig peu a fora, perquè inclús com a activitat remunerada, les condicions són mínimes. En el meu cas estic com a ballarina a la Liz Roche Company. Però tampoc sé dir-te quina pot ser la solució per fer-ne una forma de vida. Viure de la dansa és un procés d'assaig-error per aconseguir fer-ho possible. Les arts han d'estar en els itineraris educatius, perquè de ben petits aprenguem que anar al cinema o al teatre és una activitat quotidiana més.

- Com valores iniciatives com el Dia Internacional de la Dansa o la Nit de Museus?
Són activitats positives que ens ajuden a fer visible la nostra tasca i l'apropen al públic. També ho va ser la Mostra de Dansa que el passat 6 de maig van fer les escoles en un marc de no competitivitat, com a una celebració de la dansa en si mateixa.