Albert Compte Riba
,
16/05/2017
Espectacles

Jet Serra: “Fem una crida a tota aquella gent que vulgui aportar iniciatives que se sumi al carro del FABA”

La primera edició del FABA encara la recta final amb una festa de cloenda imperdible, el proper 27 de maig
Entrevista al col·lectiu FABA | Autora. Aina Font Torra | Font: Nació Manresa

Foto: 

Aina Font Torra | Font: Nació Manresa
L'Antic, entitat que cerca potenciar l'activitat social del centre històric de Manresa compta des de fa uns mesos amb el col·lectiu del Festival Artístic del Barri Antic (FABA), una iniciativa dinamitzadora, centrada en potenciar la comunicació dels actes que durant tot aquest mes de maig duen a terme sales, espais i col·lectius del casc antic de la capital bagenca. La iniciativa s'ha sumat a la cinquantena d'activitats que engloba l'agenda del FABA amb l'acte de cloenda, el qual tindrà lloc el proper 27 de maig a l'edifici l'Anònima, on s'hi podran veure les actuacions de Pavvla i Joan Garriga & Galactic Mariatxis, les accions de l'associació 'Pedra de Toc', assistir a la tercera edició del Saltaterrats, passejar entre els artesans del Somiatruites o gaudir de l'espai de Food Trucks, entre moltes altres activitats. Parlem amb el Jet Serra, el Josep Soler, l'Anna Solsona, el Xavier Giol i el Joan Pocorull, els quals juntament amb la Cristina Giménez, l'Alba i el Xavi Martínez i la Viki García, entre altres membres, conformen el grup que ha tirat endavant aquesta primera edició.
Josep Soler: “Els professionals del sector han de poder viure i hem d'anar cap a un model de cultura que sigui sostenible”

- Passat l'equador del festival quina valoració en feu?
J. Soler: Haver arribat a la meitat del festival ja és tota una fita (riu). Unir propostes i iniciatives tan diverses en un mateix festival, ja de per sí és positiu. Hem tingut molt de ressò i l'assistència de públic a les activitats del Barri Antic ha estat molt bona.

- Un dels objectius és cohesionar totes les activitats que es fan al Barri Antic.
J. Serra: El FABA vol agrupar i donar visibilitat a totes les activitats que s'organitzen al barri, sobretot de portes enfora, vers la resta de la ciutat. De la iniciativa també en neix la reivindicació de l'Anònima com a equipament cultural del Barri Antic.

- El FABA és un festival anual o al juny hi haurà un altre FABA?
J. Soler: Ara mateix, per ganes podem dir que l'any que ve hi haurà un altre FABA.
A. Solsona: Un o dos cops l'any pots compaginar la teva activitat amb l'esforç que suposa fer una edició com aquesta primera. Fer-ho cada mes és molt difícil.
J. Serra: Tot surt des de l'activisme de particulars i espais del barri que volem dinamitzar l'activitat cultural. El primer que cal és afiançar el model. I des d'aquí fem una crida a tota aquella gent que cregui que pot aportar-hi iniciatives que se sumi al carro del FABA. També agraïm el suport de Publicitat Clarena, Remsa, el patrocinador Mahou i la col·laboració de l'Ajuntament de Manresa.

Façana de l'edifici recuperat L'Anònima | Font: FABA

- Heu pensat en algun tipus d'abonaments?
J. Serra: En un primer moment, el FABA volia coordinar l'agenda d'activitats del Barri Antic. Això significa que de tots els 50 actes que abraça el FABA, la mateixa entitat en produeix un, el de la festa de clausura. La resta són els propis actes dels diferents espais, uns amb entrada, altres amb taquilla inversa, uns tercers amb entrada gratuïta. No sabem si més endavant hi haurà una direcció artística on des del FABA s'ofereixin espectacles i actuacions. El primer pas és unir-nos, mostrar la programació artístic-cultural i que fos del Barri Antic.

- Gairebé hi ha presents totes les disciplines artístiques.
J. Serra: La seva presència està en funció dels diferents espais. En aquest sentit hem trobat a faltar les activitats de la Llibreria Papasseit, que tot just ha marxat del barri.

- Creieu que l'accés a la cultura ha de ser gratuït o de pagament?
J. Soler: Els professionals del sector han de poder viure i hem d'anar cap a un model de cultura que sigui sostenible. Però la cultura no pot ser gratuïta perquè vol dir, que l'artista no cobra o bé, que es sosté per pressupostos públics. Tant l'una com l'altra significa acabar posant-nos la corda al coll.
J. Serra: El FABA no té definit aquest model, encara.
J. Pocorull: Cal que aquest canvi de model vingui precedit per un canvi de consciència. El que no pot ser és que es limiti l'accés a l'activitat cultural a gent que té interès per consumir-la però no té recursos. Ara bé, tampoc pot ser gratuïta fins el punt que l'artista no vegi retribuïda la seva activitat.

- D'acord.
J. Serra: Sense desmerèixer els teatres i les sales culturals de la ciutat, el patrimoni cultural més gran que té Manresa és el gran conglomerat de coses petites que passen. El FABA n'és una mostra. Es busquen models de co-finançament entre el programador, l'artista i el públic, perquè una taquilla inversa pot ser perfectament precària, però és que ens movem en un entorn precari. Aleshores, oferim cultura de pagament que s'allunya d'una part del públic o busquem formules per afiançar el model? Aquest és un debat que el pots tenir en cada acte que organitzes.

Concert d'El Petit de Cal Eril a El Sielu | Font: FABA

- També hi ha qui garanteix un mínim per a l'artista.
J. Serra: Al Nais per exemple, garantim un mínim i si hi ha excedent econòmic el reservem per al següent acte.
J. Soler: Partim d'un moment on hem tingut accés a la cultura de forma gratuïta, d'acord amb la implantació de la web. Descarregar-te continguts gratuïts pot fer molt mal als creadors d'aquest material i afecta també, a la forma en que hom entén com ha de ser l'accés a determinats continguts.
J. Pocorull: Però si vols, penges les teves creacions i és un canal a través del qual la gent et coneix i et troba.
J. Serra: Txarango té els seus treballs penjats a la xarxa i qui vol hi accedeix.
A. Solsona: Accedir a una oferta cultural gratuïta ens pot fer obviar la reflexió de qui paga la feina i l'esforç que hi ha darrera de cada activitat.

- Què podrem veure a l'acte de cloenda de FABA?
J. Serra: Es farà a L'Anònima i hi hauran les actuacions de Pavvla, Joan Garriga & Galactic Mariatxis, dues exposicions de l'associació de joiers 'Pedra de toc', els quals també signen la instal·lació 'El jardí metàl·lic', la tercera edició del Saltaterrats, el mercat artístic Somiatruites, els espectacles de micro-teatre 'Còmplices', l'entrega de premis del certamen Guarniment Floral dels Balcons i els Murs plàstics.

- Què són els Murs plàstics?
J. Serra: És un projecte del Marc Deco, l'Eduard de Pobes i la Taula de les Arts Visuals de la Catalunya Central.
X. Giol: Són parets de Manresa que s'han convertit en graffitis. Es busca donar més qualitat a l'art urbà.
J. Pocorull: Es busca omplir la ciutat d'art recuperant espais que es veuen degradats pels seus usos o abandonament. Es farà sobre parets, també com a art efímer sobre blocs de cartró i projeccions dels treballs en audiovisual.

També et pot interessar