Laura Bataller

Foto: 

Leonardo de Armas

Laura Bataller: "Les pedagogies estan observant la necessitat que tenim de moure’ns"

La ballarina, pedagoga de la dansa i coreògrafa ens parla de la segona edició del festival Batecs de Manresa i del naixement de noves mirades sobre el cos i el moviment
Goretti Martínez
,
03/04/2019
Espectacles
Ballarina, pedagoga de la dansa i coreògrafa, la manresana Laura Bataller forma part de l’equip organitzador del festival Batecs, que omple de dansa la capital del Bages aquest cap de setmana amb la seva segona edició. Impulsat per la Plataforma per la Dansa a la Catalunya Central, el festival ofereix múltiples visions sobre la dansa i el moviment, buscant la implicació de professionals, docents, ballarins, aficionats i públic en general. Bataller ens ha parlat de Batecs i dels seu ampli programa però també del naixement de noves mirades sobre el cos i el moviment i de l’interès que genera el llenguatge de la dansa en persones de totes les edats.
"La dansa i el moviment són recursos que tenim a l’abast perquè no necessitem res més que el nostre cos"

- Què ens depara aquesta segona edició del Batecs de Dansa?
Som tres les que tirem del carro del Batecs -hi ha també la Maria Ribera i la Queralt Jorba- però en realitat hi ha un nucli bastant important de professionals que està treballant a Manresa i que es disposa a fer que la dansa entri a la quotidianitat de les persones, a aconseguir que anar a veure dansa no sigui una cosa estranya o “allò que em van explicar que”. Batecs parteix d’aquí: d’apropar la dansa a la gent d’una manera professional i amb espectacles que enquadrin la realitat que hi ha a Manresa actualment. Parteix des d’aquesta mirada. El políedre ens fa de fil conductor perquè els espectacles són força diversos i perquè pots mirar la dansa com a públic, com a ballarí, com a professional, com a algú que no coneix la dansa. Que tothom pugui tenir un paper en aquest Batecs.

- Hi ha un programa molt ampli: espectacles, tallers, curtmetratges...
Sí. Hi ha un programa de sala amb tres propostes. Comença amb l’espectacle inaugural, ‘No sin mis huesos’, d’Iron Skulls, que serà el divendres a les 21h a la sala gran del Kursaal. La companyia estarà acabada d’arribar de Toronto. Després hi ha l’espectacle familiar ‘Embrossa’t’, de la companyia Addaura Dansa, el dissabte a les 17:30h al Teatre Conservatori. I, llavors, diumenge, amb la col·laboració del Cineclub de Manresa, podrem veure els Curtmetratges de Cinedansa a les 18:30h a l’Auditori de la Plana de l’Om. És una triple sinergia perquè els curtmetratges vénen del festival CScreen de Cerdanyola del Vallès. D’altra banda, hi ha tota una línia de carrer. El migdia de dissabte, a les 13h, portem ‘WIN-DO-W’ de la Sara Pons Company, a la plaça Sant Domènec. És un solo on ella juga amb el públic, petits, mitjans i grans, amb una dansa poètica. I, al vespre, a les 19:30h, tindrem la companyia Moveo amb ‘Conseqüències’. És una companyia emergent amb una dansa vinculada al joc i amb un punt de vista molt obert sobre la dansa contemporània. Aquest espectacle va rebre el premi Moritz Fira Tàrrega 2017. És una meravella com la gent acaba participant-hi.


La companyia Moveo | FOTO: Estel·la Muñiz

Finalment, hi ha una altra línia de formació o, més aviat, del pont que hi ha entre la formació i la professió. Aquest pont es radica en la Mostra de Joves Coreògrafs (dissabte a les 11h a la plaça Sant Domènec). L’any passat vam fer-ne la primera edició i ens va funcionar, així que tenim ganes que aquests joves puguin tenir un espai i un temps per mostrar les seves creacions i que puguin comptar també amb el feedback de professionals del sector. D’altra banda, tenim l’Olga Tragant, amb un taller que ens proposa per a un públic potser més adult. Ella és manresana de naixement i, tot i que treballa a Barcelona, es va movent per la comarca, així que vam trobar molt interessant poder-la tenir aquí i compartir aquesta mirada que té de la dansa, l’anatomia, la creació i la investigació al voltant del cos. En aquest entorn també hi ha un projecte que neix aquest any: ‘Encaixant somnis’, d’Elysian Ballet i Toni Mira (dissabte a les 19h a la plaça Sant Domènec). És una producció dirigida pel Toni amb joves d’entre 11 i 13 anys que tenen molta predisposició per la dansa, tant a nivell de qualitats, com de capacitats i habilitats. Ara estan treballant com si fossin una companyia professional i mostraran també la seva creació. L’últim que contempla el festival és que tots aquests artistes ens puguin ensenyar la seva tasca dins de les aules: com treballen els espectacles, com es va enriquint la creació, com són els assaigs i les classes... Hi haurà tres workshops a més del de l’Olga Tragant: ‘Moviment i joc en família’, amb la Cristina Martí de Creamoviment (diumenge a les 11h a la Torre Lluvià), un taller d’escalfament amb el Toni Mira (dissabte a les 9h a la sala d’assaig de LaCrica) i una masterclass de la cia Moveo (dissabte a les 15:30h a la sala d’assaig de LaCrica). I aquest any incorporem una iniciativa molt bonica: el taller ‘Fotografia i moviment’ amb l’Oriol Segon. La feina feta durant el cap de setmana en el marc d’aquest taller es podrà veure diumenge abans dels curtmetratges. Pensem que estarà molt bé oferir aquesta mirada de la dansa des dels objectius, que diuen que és tan complicada. Aquest és el festival Batecs del cap de setmana però hi ha molt més. El programa ‘Braços de Batecs’ s’allarga fins a finals de maig amb altres propostes: tallers, improvisació, el dia internacional de la dansa, el Fem Dansa del Kursaal per als joves de 3r i 4t d’ESO... en fi, diferents propostes que a vegades a Manresa no es coneixen però que la gent demana: “què faig amb el meu cos si tinc ganes de moure’l?”

- El Batecs va néixer l’any passat, quan Manresa ostentava la capitalitat de la cultura catalana. Però no s’ha quedat en un festival esporàdic.
Vam muntar la primera edició del festival arran de la capitalitat i amb les possibilitats que ens donava el pressupost de cultura. Quan treballes a un any vista et trobes amb artistes que ja tenen les agendes ocupades, de manera que gairebé es pot dir que es va anar configurant per sí sola una segona edició de Batecs. El gran problema en aquest tipus de projectes de caire cultural sempre són els diners. Però ens hem obert a treballar amb diferents entitats, diferents persones que ens han ajudat a que el festival no se n’anés en orris. Per tant, hi ha hagut moltes ganes i moltes sinergies que estan aquí: Ajuntament, Kursaal, LaCrica, Manresa Anella Verda, Cineclub Manresa, l’escola de ballet Olga Roig... Ho hem tirat endavant perquè hem vist que no estàvem sols. No és una cosa que només ens interessa a nosaltres perquè som ballarins o docents. A la gent li va agradar la primera edició, va sortir al carrer, va gaudir del que va veure... i això ens ha fet seguir. És una llavoreta que hem plantat i, mira, si d’aquesta en neixen d’altres, tot serà benvingut.


La Mostra de Joves Coreògrafs l'any passat | FOTO: Albert Palomar

- Treure la dansa al carrer és una bona manera d’atraure nous públics?
És una manera més directa d’arribar a un públic que potser no s’ho espera. Potser es troba amb una situació que li agrada i un dia anirà a veure un espectacle de dansa. Anirà a veure una proposta diferent, perquè el plantejament com a professional quan treballes al carrer o en sala és diferent. No és que traiem la dansa al carrer sinó que hi portem creacions fetes expressament pel carrer. Hi ha gent que treballa perquè la dansa estigui a peu de carrer i estigui passant aquí i ara. Ens agrada aquesta proposta. Les creacions de carrer han estat mogudes des d’un altre esperit o des d’una altra motivació i potser encaixen millor amb la gent que no va a veure assíduament dansa. Aquí està el tema de treure la dansa al carrer, però no qualsevol, sinó espectacles que han estat creats per a aquest fi.

- Abans deies que la gent té inquietuds relacionades amb el seu cos i amb el moviment. Has detectat que hi ha més interès?
Jo crec que sí i en totes les edats. Petitons, gent jove que té ganes d’expressar-se o conèixer un altre llenguatge, gent adulta que troba en la dansa o en el moviment un espai on sentir-se còmode... La dansa i el moviment són recursos que tenim a l’abast perquè no necessitem res més que el nostre cos. I també representen una manera de mirar-se la vida. Com més sa tinc el cos, millor en moc per la vida. No cal fer coses extravagants per fer dansa. La dansa clàssica o altres tipus de dansa més de formació tenen els seus requeriments i les seves històries però la dansa en sí va sorgir abans que el llenguatge parlat. És molt viva a nivell emocional. Aquí estem… buscant els no límits que ens proposen el cos i la dansa i com cadascú la veu i la viu.

- Sent un llenguatge tan universal i primitiu, per què creus que al públic li costa anar a veure espectacles de dansa?
Jo penso que és una qüestió cultural que ens ha vingut donada. El cos s’ha tancat o s’ha obviat. Des de les aules de les escoles als qui han fet unes determinades propostes d’oci, la dansa ha quedat relegada. Però no té perquè ser així. Cada vegada més les pedagogies estan observant la necessitat que tenim de moure’ns i la necessitat que infants i joves tinguin aquestes opcions. Quan tens això de primera mà i ho tens en el teu dia a dia, ho veuràs com a quelcom natural, que pots anar a veure, que pots fer. I si no ho necessites ara, allà ho tens per quan ho necessitis. Crec que ara hi ha un ressorgiment. Crec que el cos s’està valorant des d’un altre àmbit i hi ha més gent interessada en investigar-lo. Les arts, que no han deixat mai d’existir, li estan donant un nou valor. I potser també s’està valorant més el cos des d’un àmbit popular. Sóc molt optimista en aquest tema. Sé que no estem com a la resta d’Europa però cada vegada hi ha més demanda. Quan vaig fer els estudis de dansa contemporània no hi havia tallers familiars, ni classes per a canalla. Ara la dansa s’ha renovat amb docents, professionals, famílies, mirades i gent atenta a la interacció amb altres disciplines: art, poesia, música. S’ha relacionat tot per la necessitat pròpia de l’ésser humà. Potser no tindrem una súper companyia de dansa però tenim molts nuclis desperts i oberts. La gent que ve de fora es queda aquí i la gent d’aquí no marxa tant. Hi ha més diàleg. Hem passat una època molt tancada. Es va obrir molt a finals del segle XX, després es va tancar i ara tornem a estar oberts.


Educació i creació en moviment de Tragantdansa | FOTO: Elisenda Fontarnau

- Al voltant de la dansa i del moviment s’estan generant propostes molt interessants, però, com a públic, estem acostumats a que tot ha de tenir una explicació i ens costa deixar-nos anar.
Clar, la dansa i el moviment no proposen coses tancades de “has d’entendre això i t’ha d’afectar fins aquí”. La dansa és oberta i això ha suposat un treball de pedagogia amb el públic. No cal que et pintin un quadre amb un paisatge realista perquè et faci sentir alguna cosa. Tu tens la teva posició dins de l’art, de mirar i de sentir. I jo també crec en la responsabilitat de l’artista o creador d’oferir una possibilitat de mobilitat en qualsevol àmbit, ja sigui emocional o físic: una reflexió, un espai crític.

- Quins projectes tens ara entre mans?
Estic dirigint l’escola de dansa de l’Olga Roig des de fa quatre anys. Això ocupa el meu dia a dia i m’omple molt perquè és un lloc ple de vida. La canalla creix i té ganes de moure’s. Hi ha una creació constant de produccions i idees. Com a ballarina, estic ficada en petits nuclis on la dansa té una participació des d’una perspectiva més improvisada, amb trobades amb músics i altres artistes. També formo part, amb Marta Canellas, Anna Vega, Santi Serratosa i Marisa Badia, d’un projecte del Kursaal per a alumnes d’educació infantil, Rexics. Tenen dos anyets i mirem com moure els seus cossos en aquestes edats i no marcar-los un camí de moviment. Donar-los eines perquè això estigui viu en ells i les seves famílies. Amb la Celeste Alías tenim també un espectacle de duet, ‘Art Nu’, on ens plantegem desfer-nos del pou de formació que portem de tants anys a les espatlles. Volem anar a l’essència una altra vegada i saber què passa quan ens movem i cantem des d’un espai que no ha estat estudiat, com es van creant partitures des del no res, què passa quan ho despullem tot i com arriba al públic. L’experiència és molt xula. Passa en degotall però hem pogut treballar amb diferents edats i espais i l’acollida és molt bona sempre. És molt gratificant.
 

Més informació: 

A

També et pot interessar