Racons històrics de la vila senyorial dels Prats de Rei

Foto: 

cedida

Racons històrics de la vila senyorial dels Prats de Rei

Visitem aquesta població anoienca i els espais més rellevants del seu passat històric
Marta Carles
,
21/06/2017
Entorn
Els Prats de Rei és un poble que té la gran sort de tenir molta història i aquesta ha arribat fins als nostres dies gràcies a la documentació escrita i a les excavacions arqueològiques dutes a terme al municipi d’on s’han trobat restes antigues d’alt valor. Síkára, Sigarra, municipium sigarrensis... són alguns dels topònims fins ara coneguts, que ha tingut la vila dels Prats de Rei al llarg de la seva història. I és que aquest municipi de la zona de l’Alta Anoia, a la comarca de l’Anoia, és un dels pocs de Catalunya en el que s’hi han trobat petjades de diverses civilitzacions com els ibers o els romans de les quals encara avui en dia es conserven alguns testimonis. Per conèixer millor aquesta vila i tot el seu passat històric et proposem una visita per tots els espais i racons més rellevants de la història dels Prats de Rei.

Casc antic
El primer espai per on perdre's i fer un viatge al passat en tota regla és el casc antic del municipi dels Prats de Rei. La plaça major porticada és el centre neuràlgic del poble, on antigament s’hi instal·lava el mercat, i on avui hi trobem l’ajuntament, situat en un edifici emblemàtic datat el segle XVI. De la plaça en surten diversos carrerons estrets com el carrer del Forn, el qual havia estat un dels portals d’entrada a l’antiga ciutat emmurallada, o el carrer de l’Església on com el nom indica, hi trobem l’església parroquial dedicada a Santa Maria, una edificació d’estil barroc, construïda entre 1685 i 1713.

  • imatge de control 1per1

El temple ocupa el lloc de la primitiva església, cedida l’any 945 pel bisbe de Vic al monestir de Santa Cecília de Montserrat, i conserva cinc làpides datades entre els segles I i IV, amb inscripcions romanes que confirmen per primera vegada l’existència del 'Municipium Sigarrensis'. Al darrera de Santa Maria dels Prats de Rei trobem la necròpolis romana. Les restes es van posar al descobert entre 1972-1973 durant les excavacions arqueològiques que es van portar a terme a la placeta que hi ha davant de l’església parroquial, a peu del santuari de la Verge del Portal i al Camp de la Farinera o la Plana del Solà.

Museu Josep Castellà
Sense moure’ns del casc antic dels Prats de Rei, podem visitar el Museu Josep Castellà Real situat al carrer Ravalet, 31, en un edifici de la fi del segle XIX que havia estat la seu social de la Cooperativa Agrícola La Equitativa.

Interior del Museu

Aquest petit museu que porta el nom del primer director i persona que dedicà bona part de la seva vida al coneixement del passat més remot de la vila dels Prats de Rei, va ser creat per exposar tots els materials procedents de les excavacions arqueològiques dutes a terme entre 1972 i 1975, i altres de posteriors. Aquests treballs al subsòl del poble, iniciats pel grup de pradencs G.R.A. Sigarra, van donar com a fruit el descobriment d’un poblat ibèric i la confirmació de l’existència en el mateix lloc del municipi romà de Sigarra (Municipium Sigarrense). Posteriorment al fons del Museu s’han incorporat les peces del Museu d’Eines de l’Escola Mare de Déu del Portal i les aportacions de diferents vilatans, completant així l’exposició històrica fins als nostres dies, amb una visió completa de la història de la població.

Torre de la Manresana
Els Prats de Rei és un municipi format per la vila central on hi trobem el casc històric, i pels nuclis urbans i poblets de la Manresana, Solanelles, Puigdemàger, el Seguers i la Quadra del Galí. Precisament, al nucli de la Manresana hi trobem una edificació de visita obligada. Es tracta d'una torre de guaita cilíndrica d'origen romànic, reformada al segle XII, que formava part del castell medieval de frontera del qual avui en dia només en resten els basaments de les muralles i una estança.

Torre de la Manresana, exterior i interior 

La torre, que s’anomena igual que el nucli al qual pertany, és l’únic element en bon estat que s’ha conservat del conjunt i està declarada Bé Cultural d'Interès Nacional. La terrassa de la torre, situada a 21 metres d’alçada, i el seu enclavament, permeten gaudir d'una esplèndida vista i d'una espectacular panoràmica de la comarca de l'Anoia, amb els campanars dels Prats de Rei, Calaf i les torres del Castell de Boixadors. L’edifici es troba en un petit turó que ocupa bona part de l’altiplà de Calaf, i que avui acull el nucli de la Manresana.

Aquest edifici va ser un dels escenaris de la batalla del 1714, la Guerra de Successió, una de les batalles més importants de la península, per molts historiadors, per la quantitat de combatents que hi van participar. En aquest enclavament, austriacistes i borbons es van enfrontar per tal de controlar la zona de Calaf. De fet, la torre es va convertir en un observatori estratègic del comandament aliat encapçalat pel General Guido von Starhemberg. Una de les claus de la seva seguretat és que només s’hi podia entrar per una porta ubicada a mitja alçada, a la qual s’accedia a través d’una escala llevadissa. Avui s'hi accedeix per una escala exterior.

Com arribar-hi? Doncs abans d'entrar a Prats de Rei, venint des de l'A-2, a la rotonda agafem a mà dreta la carretera BV-1031 i 1,7 km després agafem un trencall a mà dreta que en pocs metres ens portarà directamente a la Torre.

Ruta de la Batalla dels Prats de Rei
La Torre de la Manresana és l’escenari més destacat de la Batalla dels Prats de Rei, però hi ha d’altres espais històrics que ens traslladen a aquella època i ens fan reviure aquest episodi bèl·lic.

Per conèixer tots aquests racons es pot seguir la ruta de la Batalla dels Prats de Rei, de 17,3 km, de dificultat normal, circular, i que es pot fer a peu, en bicicleta, a cavall, o en quad. Els punts d’interès del recorregut són: la Torre de la Manresana, la Masia Albareda, l'Ermita de Sant Ermengol que va formar part de la rereguarda borbònica que en aquell espai quedaven fora de l’abast de l’artilleria aliada, la Masia Cal Codina de la Quadra on la rereguarda franco-espanyola hi tenien diverses unitats d’infanteria, cavalleria i bateries d’artilleria; i el municipi de Solanelles.

A

També et pot interessar