,
18/05/2018
Llengua catalana

Pols barrejades

Hi ha escriptors que quan, per motius diversos, desapareixen de l’anomenada escena pública són relegats a un gens merescut segon pla. El professor, escriptor i divulgador de la història de la ciència Josep Tomàs Cabot (Manresa, 1930) compta amb una obra vastíssima i d’una qualitat envejable que pocs arriben a assolir i que, encara ara, teixeix amb discreció i amb el màxim rigor. Recentment, s’ha reeditat una de les seves novel·les, Deu visites al company absent (Edicions de L’Albí), la qual forma part de la trilogia El cercle tràgic.

Dotze anys i deu visites. Dotze anys de lluita i d'infortunis i deu visites a l'absència. Un camí reblert d'inclemències. El context històric —els moments tràgics i convulsos de principis del segle XX— embolcalla harmoniosament una vida marcada per la pèrdua i la dota de credibilitat. L'atmosfera creada pel personatge de la Lliberta i les seves vicissituds amara d'intensitat cada un dels capítols, cada una de les visites, gràcies a la força expressiva d'un llenguatge absorbent per la seva nuesa.

Entre els molts aspectes destacables que amaga Deu visites al company absent, la contraposició entre els dos mons que hi bateguen, discretament diferenciats i sentenciats a conviure l'un al costat de l'altre, ocupa un lloc rellevant. D'una banda, el món de la Lliberta i el seu entorn més immediat, de vides clandestines i de lluita cos a cos; de l'altra, el dels Cendrós, d'ànimes immortals i adinerades, capitanejat per la Bufada, un personatge inquietant, situat a la rereguarda des d'on mou els fils amb una discreció desafiant. Dues realitats en constant desavinença i en desigualtat de condicions: el segon exerceix el seu domini silent però implacable sobre el primer, un domini que va in crescendo al llarg dels dotze anys i que té en la domesticació de la Natura, la filla de la Lliberta, el seu pal de paller.

I entre els molts moments dignes d'esment, el comiat entre la Lliberta i el seu fill petit s'erigeix en tot un debat intern, concentrat en poques pàgines, que posa de manifest la complexitat dels vincles familiars, de la multitud de casuístiques que els componen, de la diversitat de sentiments que s'hi balancegen. L'adéu del seu fill Bakunin —molts adéus en un de sol— esdevé el fet més desconcertant que viu la Lliberta. Fins aleshores, si bé immensament dolorosos, els adéus precedents —els dels seus altres fills i marit— en cap cas els acompanyava l'ombra de la traïció: el futur estroncat del Progrés, la malaltia de l'Acraci i del propi Vicenç, el tràgic reclutament del Fratern, fins i tot la desnaturalització de la seva única filla són viscuts talment desenllaços assumibles, malgrat les circumstàncies. Però la pèrdua que suposa l'adéu del Bakunin obliga la Lliberta, per primera vegada en el si de la seva família, a debatre's entre l'estima incondicional d'una mare i la fidelitat a la lluita d'una anarquista. Un dilema tens en què l'orgull ferit i la necessitat de perdó mesuren les seves forces.

La història de la Lliberta és la d'un degoteig de pèrdues, la d'una lluita que tan sols alçarà la bandera del desengany, la d'un amor amb més vida que la de les idees. I és que hi ha personatges, hi ha històries, hi ha autors que no haurien de caure mai en l’oblit.

 

Mar Fontana

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

L’APLEC (Associació Promotora de la Llengua Catalana) és una entitat sense ànim de lucre creada a Igualada per poder dur a terme tota mena d’activitats que promoguin la llengua catalana. Per això engeguem i promovem activitats amb l’objectiu de millorar l’ús i la difusió del català com ara cursos, tallers o conferències.

03/04/2017
No fa molt, el primer cop que vaig topar-me amb el nom de Paul Celan, i molt abans de descobrir la seva poètica, vaig pensar que es tractava clarament d’un autor francès. El cognom Celan remet, indirectament, a una pronuncia i grafia francesa.
28/02/2017
Contagi