,
17/09/2017
Literatura
Imatge de "The nigth circus" d' Erin Morgenstern

BENVINGUTS

Arran de l’aigua, damunt la pàtina verdosa del riu, l’escalfor del sol despentina les darreres boires en una filagarsa il·lusòria. A la ribera, una àvia escura rosegons de pa de la butxaca de l’abric esparracat i els llença a les oques que claquen esvalotades.

Penjada de cap per vall de la branca d’un àlber, l’Isolda es gronxa i contempla el gran circ. Li fascina guaitar en aquesta posició el món del revés, un món que imagina a la seva manera, tan original i màgica. Així estant, veu l’Helga a la branca del costat, també penjada de cap per vall, els arrodoniments carnis en gràcil suspensió, les barbes despentinades i una divertida ganyota que li arruga el nas. Es miren i s’encomanen un riure descordat.

A l’esplanada del circ el tràfec és considerable. En Brutus, l’home forçut, en calçons llargs i sense camisa, deixant al descobert l’immens tors pelut, arrenca els parpals de ferro que suporten els vents i les sogues de la carpa. Els desclava d’un en un, fent un crit cada vegada. La lona a poc a poc es replega en grans trossos que els carregadors entaforen dins les fundes. 

En Renato amb els acròbates i saltimbanquis, s’afanyen a recollir trapezis, barres d’equilibri, cordes i cables entre bromes i saltets. No perden ocasió per enfilar-se els uns als altres i assajar triples salts mortals.

En Sulpicius, mal assegut damunt la xarxa de seguretat feta un manyoc, acarona la nina de la llagrimeta de sang a la galta i sospira. Algú al passar li fum un clatellot afectuós.  

En Lionel intenta convèncer l’Elsa, la lleona, que es fiqui dins el camió gàbia. Amb la cadira blau cel despintada la tusta suaument. Ella rondina a cada passa, però després, un cop a dins, acluca una mica els ulls i frega el cap a la barbeta del domador en un gest tendre i deliciós.

En Diego Ruiz afila punyals; els passa per la mola que ell mateix fa girar assegut i pedalant damunt del fòtil estrany que havia estat una bicicleta. Taral·leja cançons de la Chavela Vargas i de tant en tant fa un glop d’una ampolla de tequila que té a la vora.

  L’Aristòtil, carregat amb una gran safata, reparteix crestes d’espinacs amb panses i pinyons i formatge feta, i uns gerros plens de most de raïm gairebé gelat. La Lilí li fa un petó a la galta i li pren una cresta mentre en Brutus mormola renecs en lituà.

Assegut en un banc de l’albereda l’inspector Magritte s’ho mira tot amb una pena mal dissimulada, mentre tatxona tabac dins la cassoleta d’una pipa d’espuma de mar. Una llàgrima se li escapa i es grata fent veure que li pica l’ull. 

I es que el Gran Circ se’n va. Aviat transitarà cap a una altra ciutat on ja l’esperen i en la seva transhumància deixarà un tel de màgia i il·lusió damunt la pell de la gent que, com un greix protector, la preservarà del fred de l’enyor fins la propera trobada.

L’Isolda, des de l’arbre, veu l’Helga desplegar la seva gracilitat saltironant cap a les rulots que ja desfilen. S’ho mira amb aquells ulls absents i finalment, com si un resort invisible la desclavés, salta i arrenca a córrer en direcció a la caravana i s’aferra al marxapeu de l’últim vagó. Darrera seu, com un alè subtil, queda un rastre gairebé imperceptible d’olor de crispeta, cotó de sucre i poma caramel·litzada.  

*Surtdecasa.cat no es fa responsable de la redacció i contingut d'aquest post.

Hola, em dic Ricard Closa i faig veure que sóc contista. Em plaurà, des d’aquest espai, explicar-vos històries de tota mena. Inspirades en somnis o en realitats ocultes, en imatges, en successos. A vegades seran curtes, a vegades molt curtes i espero que sempre siguin prou interessants perquè us entretingueu uns instants en aquest racó.

07/05/2018
A Mart no hi ha orenetes ni falciots que xisclin els capvespres d’estiu quan el cel a l’horitzó es torna color púrpura. Per això l’enterrament de l’Àsdis va ser encara més trist.
13/03/2018
La nau travessa el cel rogenc de Mart com un estel fugaç, arrana les muntanyes que comencen a agafar el color blavós de l’alba i s’ajeu estrepitosament damunt el desert de còdols negres igual com ho hauria fet un d’aquells antics hidroavions en un
05/01/2018
A Mart, els estius duren el doble que a la Terra, els dies són inferns i a les nits un vent gèlid ho acaba de rostir tot, tret de les atzavares.  Tot això no li ho havia explicat ningú, a la Keiko, quan uns mesos abans d’embarcar-se s’havia fet in
17/09/2017
Arran de l’aigua, damunt la pàtina verdosa del riu, l’escalfor del sol despentina les darreres boires en una filagarsa il·lusòria.
09/05/2017
Les darreres clarors de la tarda retallen el perfil de les rulots i les caravanes contra un cel de color cobalt que s’esgota lentament.
16/03/2017
De matinada, mal il·luminat per les primeres llums, l’Aristòtil descarrega les verdures, fruites i altres viandes que ha comprat al mercat i les endreça a la cuina de campanya, un antic vagó de tren de l’exèrcit rus que hom havia fet adaptar com a
13/02/2017
Amb un gest delicat, en LeMarc pinça amb dos dits un borrim imaginari de la samarreta a ratlles que li cenyeix el cos tan prim i, acostant-se’l a la cara blanca, el bufa i el deixa voleiar seguint-lo amb la mirada.