Núria Riba: “Amb l'exercici dels retrats vaig descobrir que pots crear una ànima, donar-li vida a la pintura”

L'artista anoienca exposa fins el 30 d'abril al Casal Popular d'Igualada, el Foment

Albert Compte Riba

10/04/2017

Arts

De ben petita que la Núria Riba (Sant Martí de Tous, 1987) dibuixa i pinta. Aquestes dues aficions la van portara professionalitzar la seva carrera i cursar la llicenciatura de Belles Arts, tot i que més endavant practicaria també l'escultura, disciplina amb la que va crear l'estàtua de 'La cérvola blanca' al seu poble natal, en record i homenatge a la llegenda local. La Família Fornells-Uró, propietaris de la galeria i centre artístic manresà Punt d'Art, impulsors també de les exposicions efímeres 'Art al Jardí' a Pineda de Bages es van fixar amb la seva obra i l'han convidada a exposar en més d'una ocasió. Ens explica que per concentrar-se quan pinta escolta música folk, com els Mumford & Sons entre d'altres i sovint, mentre treballa li passa fins i tot, l'hora de dinar. Actualment combina l'art amb la docència al centre artístic igualadí Pèl i Ploma, on fa de professora de dibuix i pintura.

“Afegir elements amb traços més concrets i en primer pla, li dóna un resultat diferent al quadre”

- Línia o taca?
Primer línia, després taca. Abans necessites tenir feta la línia, el dibuix, per fer un bon quadre. Després ja arribarà la taca. Ara mateix, treballo més la taca, però sense oblidar la línia. Si no ho fas així, la composició queda desequilibrada i el quadre pot caure tot.

- Quines diferències trobes entre pintar un paisatge urbà i un de rural?
L'urbà és més línia, el rural et permet jugar i treballar més la taca, però depèn. Quan faig un paisatge rural tendeixo a buscar algun element amb el que treballo la línia en el primer pla. En els concursos, la meva obra destaca amb aquesta forma de treballar, pintar aquests primers plans més lineals, definits.

2n premi de pintura ràpida a Santa Coloma de Cervelló | Font: Núria Riba Bosch

- Sí.
Sóc molt de dibuix. Molts pintors que participen en concursos de pintura ràpida executen les seves obres directament a partir de taques, cosa que pot desdibuixar el resultat final. Afegir elements amb traços més concrets i en primer pla, li dóna un resultat diferent al quadre.

- Com has desenvolupat el procés per crear el mural a Les Cotxeres, el nou local dels Moixiganguers d'Igualada?
Degut a les mides vaig utilitzar projector per fer la base, el dibuix. Després, amb l'ajuda d'una bastida emplenava buits i donava forma als moviments. Per integrar-lo amb tota la paret i equilibrar la composició vaig treballar el centre amb més definició i a mida que m'apropava a les vores difuminava formes i colors.

Durant la creació del mural a Les Cotxeres | Foto: Pau Corcelles

- Vas exposar 'Una mirada, un sentiment' a Figuerola. Què emmarca aquesta sèrie?
Fa temps volia practicar figura humana i amb l'exercici dels retrats vaig descobrir que pots crear una ànima, donar-li vida a la pintura, vaig entrar en un món nou. Mentre els pintes arriba un moment, sobretot quan has de fer els ulls, que sorgeix un canvi molt gran, s'assembla a una comunicació entre la pintura i tu. Alhora, el joc de volums de la pell, com els que hi vaig presentar de cares africanes és molt interessant. Entre els concursos de pintura ràpida i els encàrrecs, ara mateix s'ha convertit en un projecte que vull emprendre de nou més endavant.

- Quina obra exposes al Casal Popular d'Igualada, el Foment?
Al Foment hi exposo alguns dels retrats de la sèrie que ara et comentava, dos retrats d'infants i quadres on s'hi mostren paisatges locals d'Igualada.

- Quins referents tens?
No tinc grans referents clàssics o famosos, més aviat contemporanis i propers. De pintura ràpida et puc assenyalar el Julio Garcia, el Josep Plaja i el Lluís Puiggròs. També en segueixo a altres per les xarxes com l'Albert Vidal, el Ricardo Galan, el Jeremy Mann o l'aquarel·lista Joseph Zbukvic.