"El que més ens agrada és sopar amb els artistes i que t’expliquin com ha anat l’assaig"

Quim Moya ens explica el funcionament de la residència d'artistes Cal Gras, ubicada a la comarca del Bages

Natàlia Virgili

27/02/2023

Arts

Al cor de la comarca del Bages, al municipi d’Avinyó, hi trobem la residència d’artistes Cal Gras, oberta l’any 2008. La missió de Cal Gras és oferir un espai de residència per artistes, ser una eina de suport per a creadors i programadores i per últim, ser un espai que impulsi la cultura i la creativitat a la Catalunya Central. Entrevistem a Quim Moya (Barcelona, 1975) director artístic de Cal Gras i artista multidisciplinari, que assegura que els que més li agrada d'aquest projecte és generar espais de convivència: fer els àpats junts i compartir les inquietuds i els nervis abans de les estrenes.

Quan anàvem buscant espais pels pobles, i dèiem que volíem muntar una residència d’artistes, la gent es pensava que volíem obrir una residència per a la tercera edat

- D’on neix la idea de la residència Cal Gras?
Cal Gras, en essència, surt de la unió amb l’Eva Quintana, la meva parella. Teníem vint anys i vivíem a Cabrianes on muntàvem diferents mogudes, i a partir d'aquí, la cosa va anar creixent. Cabrianes és un poble que no té ajuntament i depèn de Sallent, llavors estàvem molt acostumats a l’autogestió. I hem anat tirant endavant amb aquest model. La part romàntica era que gaudíem molt la prèvia dels concerts i també els moments just després. Si organitzàvem un concert, un cop s'havia acabat, ens quedàvem amb els músics, anàvem a sopar, dormien a casa… Aquest punt de convivència amb els artistes ens omplia. Amb 20 anys, et canvia molt la vida i t’obre molt la ment. Una cosa és l’escenari o posar focus en un escenari, i l’altra és entendre tot el procés. Això és el que ens va portar a inventar-nos aquest projecte. Després de buscar espai i casa per Manresa i voltants, finalment l’any 2008, vam trobar la casa a Avinyó i des d’aleshores que ens hem instal·lat allà.

- Teniu programes de cooperació amb altres residències d’arreu del territori?
Directament i de manera anual mitjançant convenis, no ho fem. Amb qui treballem més és amb les companyes de la Nau Ivanow de Barcelona, per afinitat i perquè treballen molt bé tot el que té a veure amb les arts escèniques. També tenim relació amb Fira Tàrrega, ja que jo hi havia actuat fa molts anys i havíem acompanyat diferents projectes que s’havien presentat a Tàrrega. Dins del projecte que han impulsat, que es diu Còmplices, acollim en residència projectes que després es presentaran en festivals com aquest o a la Fira Mediterrània de Manresa. I més a prop de casa, des de fa uns tres o quatre anys, l’espai del Konvent de Berga també actua com a residència. Nosaltres estem a la Xarxa de Centres de Producció i potser hi ha una quarantena de centres que han anat en augment aquests darrers dos o tres anys.

La residència Cal Gras | Foto: Cedida
- Quin és el concepte de residència artística?
A Cal Gras arriba gent tant de casa nostra com de programes internacionals. Nosaltres oferim espai d’allotjament temporal, ja sigui per un dia o un mes, i els espais de treball. Normalment, es queden aquí a casa, però en projectes escènics també ens encarreguem de buscar-los espai per poder treballar. A la majoria de projectes que passen per aquí, intentem acompanyar-los, sobretot si venen d’alguna convocatòria, o són molt afins al nostre treball al territori. Si són joves i emergents i encaixen amb els nostres ideals mirem d’acompanyar-los fins i tot en la professionalització.

- Són les companyies o artistes qui es posen en contacte amb vosaltres, com gestioneu tot el procés de rebuda, acollida, assessorament i post residència?
Sobretot amb arts escèniques, hi ha companyies que tenen dificultats per accedir a diferents espais i nosaltres ens ocupem de fer de pont, assessorant o recomanant el projecte on nosaltres pensem que hi pugui encaixar. A nosaltres el que ens motiva més és la part de suport a la creació. El fet que la gent sàpiga qui hi ha darrere és l’última de les nostres preocupacions, per dir-ho d’alguna manera. La part de difusió i comunicació també la fem, evidentment, perquè és una manera de donar suport als creadors que passen per aquí, però per nosaltres l’essència de tot és la residència: el fet d’estar aquí, la convivència i l’acompanyament.

- Quantes produccions podeu acompanyar en un any?
El que és Testimoni Escènic obert d’arts escèniques són set o vuit projectes; i d’arts visuals, aquest any, n’hem agafat catorze. Amb arts visuals, nosaltres intentem acompanyar el vessant més d’investigació, és una manera de fer un retorn cap al paisatge. És una manera de veure el territori d’una altra manera i, estem convençudes, que el retorn cap a la gent del territori arribarà. D’altra banda, dins del Festival TEST acompanyem alguns projectes en el que seria la producció. També cal comptar-hi els projectes al marge o Off, que normalment són projectes d'art comunitari. Un art que veiem que està molt abandonat i creiem que és molt necessari que se li doni suport. Aquest any, hi ha quatre projectes d’art comunitari.

Quim Moya | Foto: Cedida
- Explica’ns una mica què és el projecte Pobles Creatius.
Pobles Creatius neix d’una manera molt orgànica, justament per la convocatòria d’arts visuals 'Art i Territori', ens va arribar el projecte d’una companyia d'origen francès, argentí i català, i ens va interessar molt el seu procés de treball. Treballaven molt des de la improvisació. En una setmana, feien la peça pràcticament des de zero. Arran d’això, en va sortir una peça molt bonica que creiem que havíem d’aprofitar, i d’aquí, vam anar a Cabrianes i a Avinyó, repetint l’experiència amb altres companyies i ho vam presentar en altres pobles. En uns deu anys de trajectòria, som una xarxa de 14 pobles de la zona del Bages, Berguedà i el Moianès. Aquesta xarxa ha anat creixent gràcies al boca-orella, i de poble a poble. Cal dir que no és una xarxa de programació, sinó una xarxa de suport a la creació, això vol dir que els pobles que hi participen paguen una quota i aquesta quota va destinada directament al suport a les companyies. Hi ha un retorn que varia segons què vol cada poble. Pobles que acullen preestrenes dels espectacles, fem intercanvis, ens presentem a Fira Tàrrega com a xarxa i llavors donem suport a un projecte entre tots els ajuntaments. El que ens interessa amb aquest projecte no és tant que la gent sàpiga que darrere hi ha Cal Gras, sinó que els pobles que formen part d’aquesta xarxa se sentin orgullosos de formar-ne part.

- Cap on va Cal Gras? Quins nous projectes teniu entre mans?
Estem en un moment de consolidació, ja que tenim molt clara la nostra dimensió real, consolidar la xarxa de Pobles creatius. Volem donar-li més eines i, d’alguna manera, estem gaudint i deixant reposar una mica la feina feta els últims anys. De projectes n’hi ha molts i hem de ser conscients de quins són els que podem assumir. Estem en un punt de voler gaudir molt de què fem i sobretot viure-ho a fons. El que més ens agrada és quan sopem aquí casa amb els artistes i t’expliquen com ha anat l’assaig. També ens agraden molt els reptes o gestionar el bloqueig artístic o els nervis de les estrenes, perquè és l'essència més vital dels projectes. Va tot lligat.