Astrid Torras - diJaneiro

Foto: 

Surtdecasa

Astrid Torras: “Anar colorit crea positivisme!”

L’emprenedora manresana ens explica el seu dia a dia com a empresària i què trobarem a la 3a jornada del festival diJaneiro
Anna Brugués
,
26/04/2017
Activa't
Astrid Torras (Manresa, 1979) celebra el segon aniversari de diJaneiro amb una jornada esportiva per a tota la família. Si el proper dissabte 6 de maig vols passar un dia ple d’energia, esport i bon rotllo no cal viatjar fins a Brasil, només et cal treure el cap a l’Oller del Mas, a Manresa. Entrevistem a l’Astrid per conèixer la seva experiència com a emprenedora i saber què ens hi trobarem a la tercera edició del festival.
"A la universitat vaig aprendre a obrir el cap, a no tenir por a la vida o por a engrescar-me amb nous projectes!"

- Què és diJaneiro?
És una marca de roba esportiva amb teles provinents de Brasil. Malles, pirates, leggings, faldilles-pantaló, shorts, tops, samarretes Dry Fit… Són ideals per a practicar ioga, pilates, dansa, Zumba, Running, tenis, volei, pàdel, Crossfit, Antigravity... i si t’atreveixes, també per al teu dia a dia!

- Què fa diferent aquest producte?
La qualitat i el tipus de licra. Treballem el teixit amb horitzontal, això ens desafavoreix en l'àmbit productiu perquè perdem 4 malles per quilo però fa que la qualitat de la malla sigui molt superior, la subjecció no estreny però abraça, el teixit no s’obre i per tant tampoc transparenta. Hi ha la falsa creença que els estampats engreixen, però ajuden a potenciar o amagar el que t’interessi.

  • imatge de control 1per1

- Com va sorgir la idea?
diJaneiro va néixer ara fa dos anys. Treballava com a dissenyadora gràfica, però després de la meva segona maternitat, em vaig trobar amb l’època de crisi i la feina va baixar moltíssim. La iniciativa no va sorgir immediatament però vaig recuperar una idea que vaig tenir feia temps al Brasil. Hi vaig viure tres anys perquè el meu home és brasiler, i sempre em va cridar l’atenció que allà les dones es cuiden moltíssim. Jo no m’havia preocupat mai de quina roba esportiva em posava mentre que elles van sempre impecables al gimnàs. Un dia vaig provar una de les malles i em va sorprendre que el teixit fos completament diferent del d’aquí. Un cop l’any viatjo al Brasil. Tornava amb malles, me les veien posades les noies de pilates i em preguntaven on les havia comprat i si en podia portar. Veient l’interès vaig pensar “I per què no treballes amb aquest tema?”

- De dissenyadora gràfica a propietària d’una empresa de roba esportiva.
El primer any no sabia què estava fent, em vaig llençar a la piscina! Quan comences a materialitzar t’adones de tot el que implica… Anava un mes de vacances al Brasil i me’l passava a dins la fàbrica mirant els patrons, decidint les teles i fent moltíssimes proves! A la universitat vaig aprendre a obrir el cap, a no tenir por a la vida o por a engrescar-me amb nous projectes! Sempre tinc moltes idees, sóc molt imaginativa!

- Com agafa forma una idea?
Primer vaig començar important una marca de malles d’allà, però a l’any vaig crear la meva marca: diJaneiro. Volia escollir els estampats i decidir els patrons. Gràcies a aquest pas podem fer peces a mida! Per a les nenes del club gimnàstic d’EGIBA hem fet la malla i el top d’entrenament, per exemple.

- I quin és el teu dia a dia?
Hi ha moltes coses a fer i toco moltes tecles, potser masses! M’agradaria ser més mans, però de moment no és viable. No és un procés lineal que comença per una banda i acaba per l’altra sinó que has d’anar fent moltes coses paral·lelament. Estàs dissenyant un nou model i al mateix moment preparant el festival. Has d’estar actiu a les xarxes, crear material contínuament i quan alguna botiga et truca que està interessada a vendre el teu producte, convertir-te en comercial. 

imatge de la 2a edició del festival diJaneiro

- Parlem del Festival diJaneiro, com va sorgir?
Vaig pensar que seria la manera de donar a conèixer la marca. Amb altres mares de l’escola vam organitzar una festa per celebrar tres aniversaris: una tarda de Zumba. Va venir una professora que ballava molt bé i ho vaig tenir clar. A les malles de diJaneiro els faltava això: que les poguessin lluir noies que les fessin ballar! Això va ser al febrer, que coincidia amb l’aniversari de la meva filla, la Juna, i al maig ja hi havia el primer festival de diJaneiro muntat. El primer any vaig tirar de contactes i amics perquè com que m’agrada molt l’esport coneixes molta gent i va anar molt i molt bé. El segon any, hi van voler participar gimnasos i aquest any s’hi ha sumat un patrocinador, tot un èxit! 

- Què ens hi trobarem en aquesta 3a edició?
S’hi faran activitats com BodyArt, Zumba, Ioga, Antigravity, Acroioga, Esgrima, Cross Training, torneig de vòlei i pàdel, i els més petits també podran divertir-se ballant, saltant i expressant la seva creativitat artística a l’aire lliure. Els del Món d’Oci portaran llits elàstics i algun castell inflable pels més menuts i es faran manualitats a càrrec del Grup d’Art de Manresa. Vull potenciar molt la tarda que és quan baixa una mica el ritme. Hi ha molta gent que se’n va a dinar fora i ja no torna. Aquest any oferirem, a diferència dels dos anteriors, dues opcions de dinar: botifarra pels que tinguin més gana i l’opció de pasta amb toppings pels que vulguin un dinar més lleuger. Hi haurà moltes sorpreses! Entre elles, una banda que es diu Yorubahia que, a ritme de samba, axé i reggae, ens transportaran al Brasil, així com tallers de caipirinhes i sucs naturals, tots amb fruites del Brasil. 

- Està encarat a tota la família?
Sí, és precisament la intenció. Pots fer un taller de ioga mentre els nens estan fent manualitats i el teu home al torneig de pàdel, tot en un mateix espai.

- Trobarem les novetats de diJaneiro al festival?
I tant! Vaig començar la marca amb només una línia per a dones. L’any passat vaig treure la línia de nenes i aquest any m’he atrevit i he tret la línia d’home. Queden molt xules, n’he fet poca quantitat perquè la demanda no és tan gran però està funcionant molt bé. Ha quedat una línia més neutra, no és tan radical. És roba per a fer esport… i ens podem permetre el luxe d’anar molt més alegres! M’agrada pensar que quan anem a fer esport és un moment d’energia, alegria, vitalitat i color. Anar colorit crea positivisme!

Cartell de la 3a edició del festival.

A

També et pot interessar