Manel: "No som molt de sofà però tampoc grans esportistes"

Dissabte 15 seran a Reus dins el Festival DoItYourself
Surtdecasa Camp
,
25/06/2013
Música
Aquest dissabte seran a Reus encapçalant el Festival DoItYourself, el 21 de juliol a Cambrils i el 16 d’agost a Tarragona. Des que el 2008 van editar ‘Els millors professors europeus’ (Discmedi, 2008) -el seu disc de debut- s’han convertit en un fenomen de masses i en un grup respectat a l’Estat, cosa estranya dins el panorama musical del país. En el seu tercer treball ‘Atletes, baixin de l’escenari’ (Warner/Discmedi, 2013) han canviat l’ukelele per les guitarres elèctriques i s’han llençat de ple als grans escenaris. El que no han deixat és el seu particular univers literari -amb Yoko Ono inclosa- i aquesta mena d’illa deserta on semblen permanentment instal·lats quan els preguntes per segons què.
 
Guillem Gisbert i Marti Maymó, el cantant i el baixista de Manel, s’han sotmès a la nostra primera ‘fotoentrevista’.  
 

 
Carrera meteòrica, sí. Èxit assegurat, també. Però des del Surtdecasa Camp de Tarragona volem saber què hi ha darrere de tot això, què hi havia abans que fossin Manel. Per això els fem recular una mica en el temps ja que, tot i no ser del mateix any, els quatre components del grup van anar a la mateixa escola...
 
- Tot i que quedi una mica lluny, quin record teniu de l’Escola Costa Llobera? Us havien de cridar molt l’atenció els professors?
Guillem Gisbert: Bé, al ser quatre suposo que lo de que ens cridessin l’atenció els professors devia ser diferent per cada un…
 
Martí Maymó: Sí, a mi sí, a mi sí…(riu)
 
G.G.: Jo era un nen normalet. A l’escola tampoc teníem molta relació, per no dir gens, si que havíem anat a la mateixa i el grup d’amics era similar, i després a l’hora de crear el grup vam tirar d’aquesta colla d’amics. Però realment a l’escola, als passadissos o a la cua del menjador no vam tenir mai una gran conversa. Pensa que jo sóc del 81 i el Martí del 85, i en aquella època una persona de l’any 85 no m’interessava gens ni mica, era un nen, un pesat que no tenia cap mena d’interès per a mi…
 
- Llavors, els grans no us deixaven jugar a futbol al pati Martí?
M.M.: Un dia vaig guanyar al Guillem al bàsquet i no se'n recorda…
 
G.G.: Això no és cert! (Riuen)
 
- I fora del món de la música, quina va ser la vostra primera feina?
G.G.: Jo la primera vegada que vaig currar i vaig guanyar peles, va ser penjant publicitat d’una escola d’anglès que hi havia al carrer Camèlies a Barcelona, em sembla que encara existeix…
 
- En el videoclip de Benvolgut se us veia a tots dins una furgoneta amb I’Arnau conduint. En els inicis de Manel, qui dels quatre conduïa per anar a fer els primers bolos?
M.M.: El bateria normalment és el que necessita més espai, i el pare de l'Arnau tenia un 4x4, llavors conduïa ell (l'Arnau Vallvé). Com que no teníem cotxe, o trucàvem als pares o algun germà que tingués cotxe…ens ho muntàvem com podíem. Però en general conduïa l’Arnau, que crec que és el que condueix millor dels quatre.
 
- Com porteu el tema de l’esport? Sou esportistes o més de sofà?
M.M.: No som molt de sofà però tampoc grans esportistes. Estem dins la mitjana de la població que juga a futbol. El Guillem va en bici i jo jugo a futbol un cop per setmana a una lliga amateur amb quatre amics. Ja et dic, no destaquem per ser grans esportistes.
 
- Seguiu alguna sèrie de televisió? 
G.G.: Ara estic mirant Mad Men, estan a la sisena temporada i l’he anat seguint molt. També he vist The Wire, Los Soprano, n’he vist unes quantes… Totes aquestes són espectaculars, però tampoc comparteixo el pensament de la gent que diu que ara les sèries estan superant el cine, i que les sèries són les novel·les del segle XIX. Les sèries estan bé però també m’agrada anar al cinema, una mica de tot.
 
- I ja per acabar, pregunta obligada, què us agrada fer quan sortiu de casa?
M.M.: Jo vaig estudiar cinema i m’agrada anar-hi un cop per setmana. O un concert que estigui bé, o el típic sopar d’amics o la cerveseta de mitja tarda. Una mica com fa tothom. A més sóc soci del Barça i cada 15 dies vaig al Camp Nou.
 
Als Manel els vam demanar les clàssiques 5 cançons de capçalera:

A

També et pot interessar