Foto: 

cedida

X. Cabré: "L'única agricultura que hi ha de debò és l'ecològica, la resta són mals invents"

Apropar la fruita i la verdura ecològica a la ciutadania des de la normalitat, l’objectiu de ‘El Maset’
Sílvia Sagalà
,
25/01/2017
Entorn
Fa set anys el Xavi Cabré va decidir convertir la seva passió en professió. Havia deixat la carrera d'enginyer agrònom als 23 anys perquè necessitava sentir la terra a prop, volia ser pagès! I no un pagès qualsevol no, sinó dels que, tal com ell defensa, fan agricultura de debò: ecològica. Després d'uns anys llaurant se'n va adonar que havia de fer un pas més endavant; o es professionalitzava o no tenia sentit continuar amb el que feia. Així que va reprendre els estudis i va fundar, juntament amb dos socis més, una empresa de producció i de venda de fruita i verdura ecològica: 'El Maset'.
"El que hauria de pensar la societat és quin cost tindrà per la nostra salut i el medi ambient el model d'alimentació que està generalitzat.".
- Què et va portar a obrir 'El Maset'?
Volíem apropar la fruita i la verdura ecològica a la ciutadania des de la normalitat. Per increïble que sigui, en aquell moment al territori no hi havia cap establiment especialitzat en agricultura ecològica, pensa que vam ser els primers de tot Catalunya en posar una parada amb aquest producte en un mercat municipal. El millor que podies trobar en aquella època era alguna verduleria amb algun apartat especial pels aliments eco o alguns pagesos que t'ho portaven directament a casa. Amb aquest panorama per davant, dos companys i jo vam pensar que el millor era que nosaltres mateixos produíssim i venguéssim els nostres aliments. La idea era senzilla; conrear com s'havia fet sempre i vendre sense intermediaris en una parada al mercat.
 
- I la gent, com va respondre? Comprava els vostres productes?
La veritat és que no va ser fàcil... Quan vam muntar l'empresa pensàvem que els nostres clients potencials eren els fills de la gent de classe mitjana alta i, alhora de la veritat, ens en vam adonar que no, que ells prefereixen les grans superfícies. El cert és que no tenim un target de comprador definit, són gent molt diferent però molt conscienciada amb el seu entorn. Personalment, no puc entendre que tinguem les tècniques i el coneixement necessari per fer aliments saludables i que no ho aprofitem. No és una filosofia de vida, que també, sinó de viabilitat, de tenir possibilitat de consumir allò que és bo pel nostre organisme i entorn.
 
- Però no tothom està disposat a pagar el preu dels productes ecològics...
L'economia no hi té res a veure, la majoria dels nostres clients són gent amb pocs diners que, senzillament, prioritza això abans que una altra cosa. Els nostres productes no són cars, costen el que han de costar. El que hauria de pensar la societat és quin cost tindrà per la nostra salut i el medi ambient el model d'alimentació que està generalitzat. A principis d'any la gent té bons propòsits i les vendes repunten però després es van desinflant i hi ha moments realment durs, sobretot a l'estiu que es compra molt poc. A l'estat espanyol només un 0,5% de la població consumeix aliments ecològics, és una llàstima... falta fer molta pedagogia.
 
- I què creus que s'hauria d'explicar?
En primer lloc els beneficis que té per les persones i pel nostre entorn consumir aliments saludables i de major qualitat nutritiva. I, després, la feinada que hi ha darrere dels productes ecològics.
 
- Posa un exemple.
Per exemple, la pastanaga, el producte que més venem a la nostra parada perquè pràcticament ningú més les conrea ecològicament, només hi ha tres o quatre productors a tot Catalunya. Com que no utilitzem herbicides, abans de plantar-les hem de preparar molt bé la terra perquè les males herbes no ens facin malbé el conreu. Així que primer preparem el camp i quan el tenim llest el reguem, com si estigués cultivat, perquè germinin les males herbes i després el llaurem. Fent aquest procés reduïm el poder germinatiu de les llavors i evitem que afecti el cultiu de les pastanagues. Una vegada fet això, tornem a preparar de nou la terra per, ara sí, plantar les pastanagues i conrear-les. Per fer un manat de pastanagues inverteixo tres mesos de feina i després el venc a 2,5 euros el quilo. Una verduleria convencional ven el quilo a 1,8 euros, però ells no fan tot el que faig jo. Ells planten, reguen, ho ruixen amb un herbicida i no tenen males herbes fins al cap de sis mesos. Nosaltres fem agricultura de debò, la resta són mals invents. 
 
- I amb les fruites i verdures que no són de temporada, la cosa es complica...
Molt! Aquesta setmana hem hagut de marcar els carabassons a 9 euros el quilo i els clients quan veuen aquests preus s'espanten. Però és que ara no s'ha de menjar carabassons, sinó carabasses! Ens hauríem d'acostumar a menjar els productes de temporada, que és el que el cos necessita i el que la terra produeix. Oi que a l'estiu ens vestim amb pantalons curts i a l'hivern ens posem la jaqueta? Doncs amb els aliments passa exactament el mateix, ja vindrà el temps de menjar tomàquets, però quan faci bo, no ara! La veritat és que al principi d'obrir l'empresa vaig decidir que no vendria productes que no fossin de temporada però he vist que, encara que jo no en consumeixi, la demanda hi continua sent, així que ara els compro a altres pagesos eco que sí que en conreen.
 
- I amb aquest panorama, com es pot mantenir una empresa com la vostra?
Amb molt d'esforç, sacrifici i convicció. Quan vam començar estàvem en una petita finca i com que les coses rutllaven ens vam embarcar a comprar-ne una de molt gran. Al final, ens vam enganxar els dits i les conseqüències van ser molt doloroses. Els dos socis van marxar i vaig haver de tornar a remuntar...
 
- Com ho vas fer?
Penso que l'agricultura familiar ha desaparegut i que ara no té sentit si no és de forma col·lectiva, així que vaig tornar a buscar companys de viatge i ara fa vuit mesos els vaig trobar. Són tres pagesos que entenen l'agricultura com jo i que produïen sota el nom de 'Els tres cargols'. Hem unit esforços i entre tots conreem 30 hectàrees, que perquè us feu una idea, són com 30 camps de futbol. Amb 'Els tres cargols' ens encarreguem de produir i després ho venem amb el paraigües de 'El Maset' al Mercat Central de Reus i als mercats de carrer setmanals que es fan a la platja de la Móra, a Altafulla, Tarragona i, des de la setmana passada, també a Falset.
 
- Quins plans de futur teniu?
Incrementar el nombre de botigues i alhora buscar nous aliats, pagesos de la zona que creguin en l'agricultura ecològica i que es vulguin sumar al projecte. Volem vendre el 80% del que produïm directament a les nostres parades, sense intermediaris, i el 20% restant a Mercabarna. Ara ja ho fem així i creiem que aquest és el millor camí.
 

  • imatge de control 1per1

Més informació: 

A

També et pot interessar