Gabriel Ferrater

Foto: 

Cedida
Gabriel Ferrater

Les 6 relectures de Ferrater

El 10 de febrer s'inaugura Paradigmes, un nou cicle de creació contemporània a Reus
Surtdecasa Camp
,
26/01/2022
Arts
Reus presenta el nou cicle de creació contemporània 'Paradigmes' com a resultat de la col·laboració entre el Bartrina Territori Creatiu i Cal Massó. Aquest any coincidint amb la commemoració de l’Any Ferrater, s’ha pensat dedicar el cicle a l’efemèride i s’ha batejat com a 'Paradigmes amb Gabriel Ferrater'. El desenvolupament de cada proposta vindrà de la mà d’artistes del territori i seran posades en escena de petit format i temps limitat. En aquest primer semestre hi intervenen Zoraida Roselló, Gerard Marsal, Georgina Llauradó, Maria Bravo, Francesc Cerro i Iban Beltran. Aquest nou cicle cultural està pensat per desenvolupar-se durant tot l’any i periòdicament s’aniran descobrint els diferents artistes que hi prenen part. De moment, des de Surtdecasa us presentem un tastet de les diferents propostes que es podran veure.

1. Que no ens passi res (Zoraida Roselló)
El 10 de febrer el cicle s'inicia amb l'obra de l'artista Zoraida Roselló. “Nos conocimos en 1946, confabulamos una renovación poética entre 1955 y 1968, en aquellos años bebimos mucho, hablamos mucho y escribimos mucho más” va dir Jaime Gil de Biedma en aquesta ficció. 'Que no ens passi res' és una acció performativa basada en la intuïció. Un deliri binaural i visual que invoca l’ambient d’una llarga nit, una nit amb voluntat d’eternitat, acompanyada per tots aquells gintònics que recolliren, inspiraren i reflectiren les experiències poètiques de Gabriel Ferrater. Com l’Alícia de Carroll, l'acompanyarem a través del mirall descobrint el reflex de la seva poesia.

2. R Muda (Gerard Marsal)
Gerard Marsal presenta el 10 de març una instal·lació sonora que representa una interpretació lliure dels paisatges sonors continguts en l’obra i vida de Gabriel FerrateR. Una aproximació al possible imaginari de sons quotidians, ambients i moments socials que acompanyaren de manera conscient o inconscient a Gabriel FerrateR en el seu pas per la vida. La durada de la visita serà de 49 minuts i 37 segons exactament des de l’obertura, fent referència als 23 dies que faltaren per a que Gabriel Ferrater fes 50 anys.

  • imatge de control 1per1

3. Paisatge Ferrater (Georgina Llauradó)
La reusenca Georgina Llauradó presenta un treball de moviment i paraula a partir d'imatges poètiques de l'univers Gabriel Ferrater. La cantant i actriu interactuarà amb l'obra del poeta a partir de les imatges que evoquen els seus poemes.

4. Poemes descartats (Maria Bravo)
"Sóc un obscur provincià de la meva ànima".“Capital del meu ésser, allibera’m d’aquest ofec extraurbà, d’aquest exili". A partir de poemes descartats de l’obra publicada de Gabriel Ferrater i rescatats per l’edició crítica de Jordi Cornudella de 'Les dones i els dies', es teixirà un muntatge teatral obert a la diversitat i a les peces que no encaixen, fora de catàleg, que desafien el sistema i l’ordre establert. Una proposta sobre la poètica de l’anomalia, el fracàs, l’exclusió i les peces soltes. 'Poemes descartats' vol ser un espai de debat i convivència en l’extraradi de la intel·lectualitat, un procés sobre l’art de l’escolta més que un resultat artístic, una vivència més que un producte de consum cultural.

5. Rafael Gribrerter Orlés, l’ombra del mamut (Francesc Cerro-Ferran)
En aquest cas, Francesc Cerro-Ferran presenta un documental apòcrif sobre el polèmic Rafael Gibrerter Orlés, poeta gironí que va condicionar la seva vida i obra al voltant de la producció literària del reusenc Gabriel Ferrater. Teatre documental de valor literari incert creat a partir de sons, lletres, imatges i pensaments dubtosos, inquietants, bonics i no tant.

6. Les dones i els dies d'avui (Iban Beltran)
La idea de la proposta parteix, per una part, de la voluntat de treballar des del teatre com a eina d'inclusivitat i d'educació: un procés que comparteix treball, contingut, emoció i una consciència estètica clara. També partim d'una de les tendències de la dramatúrgia contemporània, representada per Sergio Blanco i l'autoficcionalitat. Una enginyeria del jo per endinsar-nos en la creació poètica. Un grup d'estudiants de Batxillerat -artístic o escènic, si més no vinculat a les humanitats o la literatura- treballaran 'Les dones i els dies' de Gabriel Ferrater. El que passa és que tot això que explica Ferrater els queda massa allunyat: no tan sols el paisatge que hi ha darrere d'alguns poemes, perquè avui dia hi ha unes generacions de persones nouvingudes sense cap vinculació amb el passat de la ciutat. Hi ha també un element -potser el més important- que els queda molt lluny: la manera com Ferrater aborda el concepte d'amor i de desig.

Més informació: 

A

També et pot interessar