Jump to navigation
- En quin moment del procés es troba ara mateix el documental? Hem gravat una primera part del documental, centrada sobretot en persones que viuen en el que s'anomena Polígon Nord. Tot i que hem parlat amb gent de diversos àmbits, ens hem centrat una mica en membres de la Plataforma Cel-Net, que s'han convertit en els nostres “partners” en aquest projecte. Ells són qui, després de deu anys d'existència, més han fet per fer visible l'angoixa de la ciutadania envers els problemes de salut que pot ocasionar la indústria petroquímica. Ara ens queda treballar el tema del Polígon Sud, parlar amb veïns dels barris de Tarragona, que també s'han mobilitzat a l'hora de reclamar una regulació del funcionament de les empreses químiques i, evidentment, també volem parlar amb representants de les empreses.
- Remoure consciències, plantejar solucions alternatives al model imperant al Camp de Tarragona... Quins objectius et marques quan et planteges dur endavant aquest documental?Amb en Guillem Voltas, l'altre membre de Saurines amb qui estem duent a terme aquest projecte, el que volem és contribuir a fer visible aquest malestar cada cop més present en el territori més enllà de les nostres comarques. També volem mostrar un Camp de Tarragona actiu on hi ha molta gent amb consciència crítica que des d'àmbits diversos com poden ser l'art, l'acadèmia o l'activisme treballa pel territori, per posar-lo en valor. Ens agradaria aportar un granet de sorra per contribuir a recuperar l'autoestima d'una població que fa molts anys que sent que viu en un dels racons més menystinguts de Catalunya. Tampoc volem deixar de banda de cap manera la denúncia cap a la inoperància i la manca de compromís de les institucions a l'hora de buscar solucions efectives als problemes que la contaminació causa en la salut de les persones i el medi ambient.
- Un dels entrevistats explica que fins fa poc era tabú parlar de la refineria i dels efectes que té sobre la població. Durant la gravació, has tingut la sensació de tractar amb material sensible? Existeix qui directament opina que la petroquímica hauria de desaparèixer, marxar. D'altres no són tan taxatius i parlen dels llocs de feina que es podrien arribar a perdre en cas que les indústries marxessin sense haver-se desenvolupat altres models econòmics a la zona. Potser qui acaba tenint més problemes a l’hora de parlar d'aquest tema són els ajuntaments. De tots els consistoris que en un inici van participar en la realització dels estudis sobre la qualitat de l'aire endegats per Cel Net, només el Morell hi segueix participant i mantenint una actitud crítica amb la indústria i la Generalitat. Altres ajuntaments de pobles o ciutats com Tarragona intenten mantenir-se al marge de la situació, mirar cap una altra banda per evitar afrontar uns problemes que, com és sabut, preocupen i molt la ciutadania.
LA VALL DEL FRANCOLÍ · L'alè del Camp · from Produccions Saurines on Vimeo.
- En els teus documentals et fixes en col·lectius i paisatges poc coneguts però que amaguen històries molt punyents. Què va fer que et fixessis en el que acabarà sent ‘La Vall del Francolí, l’alè del Camp’?La Vall del Francolí és totalment desconeguda. La gent del Camp de Tarragona tenim present el riu Francolí, evidentment, però hem perdut la capacitat d'integrar-nos en el territori, hi ha una desafecció cap els seus paisatges. En el documental això es percep molt bé a través de la gent del món de l'art que cerquen una nova forma de mirar cap aquests paisatges que sovint s'han titllat de lletjos i perduts. Com hem dit abans, també existeix un cert ressentiment cap a una forma d'entendre el país que ha fet que les comarques del sud del Principat siguin sempre les que més reben, no només des de fora sinó també de dins. Ara ho seguim patint amb el que diuen que serà el que abans anomenàvem BcnWorld, aplaudit per molts dels alcaldes del territori. Però ara sembla que les coses estiguin canviant, tenim molts exemples al voltant de llocs que han recuperat l'autoestima pel territori a partir de lluites medi ambientals, com les Terres de l'Ebre i el Priorat per exemple, i la sensació, o el que esperem els més optimistes, és que aquí també passi.
- I parlant d’alè, quin és el de les persones amb qui has parlat? És a dir, quines solucions veuen als problemes de salut i contaminació ambiental? Hi ha quòrum?La gent no mostra massa confiança en l'administració, són molts anys d'enganys i frustracions. Sí que hi ha, però, una certa fe en les persones, en la societat civil. Amb els estudis sobre la qualitat de l'aire s'ha aconseguit que la indústria s’autoregulés, tot i no existir cap mena de legislació catalana al respecte. El que ara es demana és que s'apliquin lleis en vigència a altres països i que es faci un estudi seriós sobre la salut de les persones que viuen al Camp sota la influència de les petroquímiques.
- Ha estat complicada la dicotomia a l’hora de conjugar l’interès econòmic de la zona amb les necessitats de seguretat ambiental dels protagonistes del documental? No ha estat complicada fins ara, la gent ho té molt clar. Si bé l'ideal per a molts fóra que la indústria petroquímica desaparegués, també es té clar i en compte la gran quantitat de persones que directa o indirectament en viuen. Per això, cada cop es posen més de manifest les alternatives a aquest model d'economia. I en això la societat civil va molt més avançada que els nostres polítics.
- Heu iniciat una campanya de crowdfunding per acabar de finançar el projecte documental. Què us permetrà?Aquesta setmana hem iniciat una campanya a través de la plataforma Verkami per aconseguir els diners que ens permetin continuar i acabar aquest projecte. La idea, un cop aconseguit l'objectiu econòmic, és acabar de rodar la part que ens falta, centrada sobretot en el polígon Sud i la visió de la indústria sobre l'augment de la preocupació de les persones per la seva salut. La nostra intenció és acabar de gravar aquest estiu, muntar tot seguit i presentar la producció a finals de la tardor.
Enllaç a la campanya de Verkami Facebook Documental 'La Vall del Francolí. L'alè del Camp'
