Jump to navigation
- La teva història com a artista comença amb el concurs del Sona9, del qual te’n vas endur el primer premi. T’hi vas presentar amb la intenció de forjar una carrera professional en el món de la música?Jo m’hi vaig presentar per provar i el fet de guanyar va ser una bogeria internament, no m’ho esperava gens. I després, a més, vaig poder gravar un disc amb el Pau Vallvé amb tota la tranquil·litat del món, podent fer una producció al nostre ritme i a la nostra manera, molt pensada i treballada, això ja va ser un somni. No m’ho havia ni plantejat.
- Deuen haver estat unes setmanes frenètiques. Com ha estat aquesta última temporada?Molt intensa, amb molts canvis i coses noves que no havia viscut mai. Estic molt contenta perquè per ser un primer disc ha anat excessivament bé, estic entre sorpresa i super agraïda, tot i que una mica descol·locada perquè tot m’ha vingut molt de nou. Sobretot per la bona rebuda, que és el millor que m’hagués pogut imaginar.
- Darrerament has tingut temps per deixar reposar les cançons. Quan escoltes l’àlbum ara et sents orgullosa?No el puc escoltar ara mateix. L’he escoltat tant, de tantes maneres possibles i analitzant-lo tant, que ara em sobta que tingui tantes bones crítiques perquè jo li veia tots els defectes del món. No sabia si estava bé o no de tantes voltes que li vaig donar. Però evidentment si el vàrem treure era perquè sabíem que alguna cosa bona havíem fet. Ara mateix se’m fa difícil tornar a escoltar-lo perquè faria coses diferents, però a la vegada m’agrada i estic bastant orgullosa que el meu primer treball estigui tan ben produït i tan ben pensat.
- Tenies més dubtes abans de publicar-lo o ara?Quan el vaig publicar no tenia dubtes. Totes les coses que no m’acabaven d’agradar les vam canviar amb el Pau. És ara que vaig aprenent més, vaig agafant altres vies i començaments. Ja penso a fer altres coses, de tirar per algun altre camí i experimentar.
- De fet, t’acabes de matricular al conservatori del Liceu!Jo tenia el tema musical molt arraconat i l’he anat descobrint, i a mesura que m’anava bé he vist que era el que m’agrada fer. No sóc gens nena prodigi, ha anat d’aquesta manera i veig cada dia que m’encanta i que vull tirar per aquí i tenir una base teòrica en ferm per poder evolucionar més.
La cantautora mallorquina Maria Jaume inaugurarà el 25è aniversari de l'Heliogàbal. | Foto: Noemí Elias - Aquest procés l’has començat amb el suport de Pau Vallvé, que també ha tret recentment un disc que ha estat tot un èxit. Sembla que tingueu alguna recepta per fer música que triomfi, els dos heu rebut molt bones crítiques...És veritat que els dos hem tingut molt de temps per fer-lo. Quan fas un disc a vegades tens el temps que tens i no pots dedicar-hi molta atenció. No teníem horari fix i hem pogut anar treballant durant tot el confinament, el temps ens ha ajudat molt a estar segurs del que hem tret.
- Què et genera que et vinculin tant a la seva figura?Fa molts anys que l’escolto i és evident que al meu disc hi ha molt de Pau Vallvé, més enllà de la producció. Les meves cançons ja recorden al que fa ell per la influència que ha tingut en mi des de fa anys, però fem coses diferents. Hem begut de les mateixes influències, escoltem quasi la mateixa música. No em molesta però hi ha altres estímuls que són més difícils de veure però que hi són, com Julia Jacklin Nick Drake, Miquel Serra, Da Souza…
- A l’àlbum hi ha una mica de tot, molta nostàlgia però també tocs d’espontaneïtat. És un reflex de la teva manera de ser?Pot ser, quan no conec una persona sóc més seriosa, però una vegada s’obre la porta ja sóc molt de la broma. Tinc una part sensible, nostàlgica i trista, però també sóc bastant lluitadora. No volia que el disc fos trist, intens i introspectiu perquè també tinc una part meva de passar-ho bé i de lluitar. Vaig anar veient el que tenia i el que creia que li faltava al disc. Les temàtiques han estat la meva vida els darrers dos anys: potser he tingut una molt mala experiència, m’he recuperat, he conegut gent… És una historieta, van apareixent personatges, n’hi ha que es queden i d’altres que se’n van. Quan estàs explicant una cosa que vius i que sents molt propera, et surt d’escriure d’una manera que la persona que escolta s’ho pot endur al seu terreny.
- El disc utilitza moltes imatges del cos, com els intestins o el pit, per descriure sentiments. La música es fa amb vísceres o amb enginyeria?Hi influeix la música que he escoltat, que és bastant visceral, que et remou i t’explica coses molt personal. Però crec que fer música és trobar una balança entre l’enginyeria i les vísceres per tot. Si no, pot ser massa sentimental i et pot saturar o pot ser massa freda. Al final, una cançó és una fórmula, molt matemàtica, però no s’ha de caure en cap de les dues vessants.
- Ara ets de ple en el món de la música. Com pinta aquest any?He triat el pitjor moment per treure el meu primer disc (riu). Evidentment teníem un recorregut fet i concerts en sales que ara estan tancades. Estem buscant llocs i maneres de seguir tocant i seguir vivint. N’hi ha que els va millor i a d’altres els va pitjor, ara vivim en aquesta incertesa de no saber si et tombaran un directe.
Instagram Maria Jaume
