Joan Safont

Foto: 

Wayra Ficapal
Joan Safont

Joan Safont: "La Costa Brava és el que és pels escriptors que la van visitar i hi van escriure"

El periodista publica ‘L’estiu passat’, un llibre que repassa la geografia de les vacances d’artistes dels Països Catalans
Judit Monclús
,
09/08/2023
Llibres
El turisme de proximitat fa anys que es practica, no és només una moda que ha reeixit arran de la pandèmia. Artistes i escriptors dels Països Catalans i de diferents èpoques solien estiuejar en localitats del nostre territori que, més tard, es van convertir en escenaris de les seves novel·les o els van servir d’inspiració per a les seves obres. El periodista Joan Safont Plumed (Mataró, 1984) en recull més d’una quarantena al llibre ‘L’estiu passat’ (Comanegra, 2023) i ens endinsa en les empremtes recíproques que es van deixar personatges i paisatges.

Si Mercè Rodoreda va estiuejar a Coll de Nargó, Aurora Bertrana ho feia a Berga, Àngel Guimerà va passar algun estiu a Matadepera i Joan Maragall, seguint les petjades de Jacint Verdaguer, es va decantar per Caldes d’Estrac. "Alguns dels pobles que apareixen al llibre criden l’atenció perquè potser no t’esperes que siguin d’estiueig, com ara Cerdanyola del Vallès o algunes localitats del Baix Llobregat. I també és curiós que, per exemple, la periodista Irene Polo des d’Eivissa ja alertés llavors de la desaparició de l’autenticitat i de la màgia d’aquests llocs davant del gran poder del turisme, que ho arrasa tot", explica Safont.

A 'L’estiu passat' també trobem que Canet de Mar va ser "l’escenari idealitzat de la infantesa" per a Maria Aurèlia Capmany, mentre que Tiana va ser, literalment, "un refugi" per a Lola Anglada. "De fet, paradisos perduts és un terme que també escau molt bé al llibre perquè aquestes localitats tenen a veure tot sovint amb moments de felicitat i, en alguns casos, relacionats amb la infantesa. També estan vinculades moltes vegades amb períodes molt especials en la vida dels personatges i sobre els quals van tenir-ne una influència molt gran". El fet de descansar i de sortir de l’ambient habitual, de fer noves coneixences i descobrir la seva parla i els seus paisatges, relata Safont, feia que molts cops aquestes localitats s’introduïssin en les seves obres.

  • imatge de control 1per1

L’empremta que totes aquestes persones de renom van deixar en aquests municipis es va convertir en reclam turístic. De fet, Safont es pregunta al pròleg si algú creu que la fama actual de la Costa Brava seria la mateixa sense el paper dels escriptors i artistes que hi van passar. "En aquest cas, és així. I, segurament, sense famílies com els Dalí i els Pitxot o personalitats com Eugeni d’Ors, Picasso, Lorca o Josep Pla, Cadaqués no hagués estat tan conegut. Van actuar com a influenciadors quan encara no existia la paraula influencer. Van crear paisatge i el van anomenar. De fet, el nom de Costa Brava és del 1906, quan va ser batejada així per Ferran Agulló. Els artistes i escriptors li acaben de donar la carta de naturalesa. Per tant, la Costa Brava és el que és pels escriptors que la van visitar i hi van escriure".

'L’estiu passat' és un recull i, alhora, una ampliació d’una sèrie d’articles que Safont va publicar al digital ElNacional.cat. Fem referència a alguns dels inèdits que publica en aquest llibre per si us poden ser inspiradors per a les vostres vacances:

Pere Calders i Llançà: Tal com explica Safont, el vincle entre alguns personatges i el seu lloc d’estiueig ha portat que, molts cops, s’hagin acabat enterrant en aquestes localitats. És el cas de Pere Calders, que reposa a Llançà. Concretament, les seves cendres reposen en un monument mausoleu al passeig marítim d’aquesta localitat de l’Alt Empordà. "Hi ha dos homes de lletres, Pere Calders i Josep Palau i Fabre, que han estat fidels a Llançà tota la vida. Per tant, d’alguna manera és un poble d’estiueig amb un pedigrí literari molt alt".

Josep Pla i Palafrugell: "La seva literatura i el seu paisatge estan estretament vinculats. El seu estiueig, si se li pot dir així, va ser anar a Calella. Ell era de Palafrugell i Calella es troba dins del mateix terme municipal. El curiós és que, en comptes de fer vida d’estiuejant, se n’anava amb els mariners i amb la gent humil, per tant, amb l’autenticitat, com és el cas de l’Hermós, tot un personatge". Tal com s’explica al llibre, l’Hermós era un antic pescador criat i analfabet que va viure des del 1917 en una barraca a Aigua Xelida, on Pla va passar llargues estones xerrant i descobrint la cuina que sortia dels fogons del pescador.

Joaquim Ruyra i Blanes: Safont explica que Joaquim Ruyra va fer del seu estiueig a Blanes -d’on eren originaris els seus avantpassats- tota una obra literària. "Hi ha una simbiosi total entre Ruyra i Blanes. A més, els jardins Pinya de Rosa porten aquest nom per la seva obra. És un clar exemple que l’escriptor i la localitat es retroalimenten totalment". A més, Josep Pla, anomenava Ruyra "un senyor de Blanes que passava els hiverns a Barcelona".

Dolors Monserdà i Argentona: Dolors Monserdà va ser una de les veus femenines de la Renaixença i de la literatura modernista. Va estiuejar a Argentona des del 1882 fins al 1913. La localitat del Maresme es va veure afavorida per les seves aigües medicinals, que li van aportar el turisme balneari a partir del 1850. "L’època daurada d’Argentona és la del Modernisme i Monserdà és l’escriptora modernista per excel·lència. El curiós és que el seu gendre, l’arquitecte Josep Puig i Cadafalch, que era de Mataró, també hi anirà a estiuejar i el vincle amb Argentona li vindrà per la sogra".

Lola Anglada i Tiana: "Aquest és un cas trist perquè el lloc on ha estat feliç durant la infantesa, on ha après a estimar la natura i on ha après a dibuixar, acaba sent el lloc de l’exili interior", explica Safont. Anglada estiuejava a Tiana des de ben petita. De gran, però, en ser categoritzada com a "roja separatista" i perseguida després de la Guerra Civil, es va recloure a Tiana, al casal que va heretar dels seus pares. Ara, el jardí de la seva casa és obert al públic.

 

Pablo Picasso a Horta de Sant Joan | Foto: Cedida
Pablo Ruiz Picasso i Horta de Sant Joan: "Horta de Sant Joan té molts valors i, per si mateixa, té moltes coses que la fan interessant, però Picasso li va donar una fama mundial. De fet, surt als llibres d’Història de l’Art de tot el món gràcies a Picasso". Al juny del 1898, Picasso i el seu amic Manuel Pallarès s’instal·len a Horta de Sant Joan on passen els dies "pintant i vivint de forma salvatge". Picasso deia que tot el que sabia ho havia après a Horta. "Aquí podem datar l’inici d’un art, d’un moviment artístic. Ell sempre deia que el cubisme l’havia començat a aplicar a Horta de Sant Joan. Tot i que no hi va tornar més després de la visita que hi va fer amb la Fernande Olivier, la seva parella l’any 1919, sempre s’hi va mantenir molt vinculat."

Teresa Pàmies i la Vall d’Aran: De vegades, hi ha relacions que comencen amb mal peu. És el que li va passar a l’escriptora Teresa Pàmies. Després de publicar un article al diari Avui arran de la seva primera estada estiuenca a la Vall d’Aran, "tres aranesos importants” van escriure una carta al diari acusant l’escriptora d’ofendre el poble aranès. "La pobra Teresa Pàmies va tastar el que pot passar algunes vegades a la premsa: va escriure un article amb tota la bona intenció sobre la Vall d’Aran, però li van tocar la cresta perquè no havia estat prou precisa i curosa, s’ho van prendre malament. Malgrat tot, va acabar escrivint un llibre sobre les seves estades a la Vall d’Aran i hi va tornar". Aquest episodi, però, no va impedir que Pàmies convertís en material literari la seva experiència aranesa, tal com relata Safont a 'L’estiu passat'.

Més informació: 

A

També et pot interessar