Jump to navigation
- Com entomes aquest nou projecte? En quin moment t'agafa?A veure, és un projecte molt col·lectiu, per tant, evitem molt personalitzar. Sí que tinc el càrrec de directora i la responsabilitat, però el nostre enfocament és horitzontal. Contestant a la teva pregunta, tinc la sensació, i potser només és una sensació, que estic en el meu millor moment. Tinc gairebé quaranta-quatre anys i fa més de vint anys que treballo en el sector cultural, en diferents subsectors. Ara, crec que és un moment molt bonic per poder consolidar coses que he après i desaprès. Coses que crec que sé com les vull fer i com no les vull fer. No és que sàpiga que vull ser quan sigui gran, sinó que sé el que no vull ser. El que crec que és molt paradigmàtic d'aquesta etapa és que, de cop, tinc un projecte amb un grau de responsabilitat alt, però amb una sensació d'acompanyament i de tasca col·lectiva molt evident i molt palpable. Zero solitud. Som molta gent i estem molt alineats. Treballo amb gent que conec de fa vint anys i en gent que conec de fa un any i mig i això és molt estimulant.
- Sou persones que heu crescut juntes en diferents projectes culturals?Sí, en molts casos, són projectes petits que ara també s'han fet grans i s'han consolidat. Hi ha un canvi de dimensions. Crec que és un moment en què coincideix una certa renovació generacional i ho dic des dels quaranta i escaig, que comença a fer riure, però és així. Evidentment, tenim moltes ganes de treballar i l'energia al màxim. I ens organitzem de tal manera que intentem que hi hagi poques fugues d'energia. Sabem les intensitats de les feines i intentem que tot sigui sostenible i fer-ho de forma agradable i lògica.
- Deies que després de vint anys a la professió saps que hi ha dinàmiques que no vols reproduir. Què és el que no vols fer?No vull fer projectes que no estiguin situats ni en el lloc ni en el moment on passen. Res de projectes bolet i helicòpter que arriben a un lloc i diuen: "Hola, se'ns ha acudit això, pumba!" Estic en un moment en què pren més sentit que mai, perquè també és un tema econòmic i social, el treball en xarxa. O treballem en xarxa o ens n'anem a la merda. Bé, igual ens n'anem a la merda igual, però potser amb una velocitat i un patiment diferent.
- Què vol dir treballar horitzontalment?Bé, hi ha una caricatura que ens diu si treballem en assemblea permanent. I mira, no. Treballem de manera professional i el tècnic de so fa de tècnic de so; la regidora fa de regidora; la directora fa de directora, però valorant moltíssim el coneixement que cadascú pot aportar des del seu àmbit. Intentem tenir molta capacitat d'escolta i aprofitar tots aquests coneixements i experiències de tanta i tanta gent. És important saber que els teus projectes no són només els que organitzes tu, sinó els projectes en els quals participes, potser com a públic. Perquè el públic també té una agència. Penso que s'ha de saber jugar tots els papers de l'auca. Hi ha dies que has d'anar de públic i només escoltar; dies que has de donar un cop de mà, o dies en què has de dir: "ho impulso jo perquè veig que això no arrenca". Jo tinc molt aquesta idea d'intentar ser útil al món en general. Que crec que és el que, al cap i a la fi, fa la cultura. Ajudar-nos a viure una mica millor.
- Per què creus que els projectes han de ser situats? Sembla que costi més a Bracleona generar projectes situats?Jo soc d'un poble petit del Montseny, d'Arbúcies, tot i que tècnicament ja soc de Barcelona. A mi aquesta distinció Barcelona-territori, i Barcelona-comarques em fa vomitar directament. Com si Barcelona fos una entitat que flota per sobre de la terra i només els altres toquem a terra. El transvasament centre-perifèria és constant i sempre ho ha estat. Així s'han construït les ciutats, sempre. I crec que Barcelona com a ciutat ha de tenir moltíssimes dimensions. La tasca de la funció pública és veure on hi ha mancances i gent desatesa a molts nivells i allà posar-hi la falca. Si la part de gires internacionals i macrofestivals ja funciona, potser no cal posar-li tanta atenció. Cal posar atenció en un sotabosc que queda una mica desatès i que fa que molta gent visqui més precàriament del que caldria. Perquè les coses siguin sostenibles has de combinar totes aquestes capes i dimensions. No estic dient que el que es faci a Barcelona només hagi de ser per les persones que viuen a vint quilòmetres a la rodona de la sala, però és important que la gent del voltant de la sala conegui el projecte i hi pugui entrar d'una forma més o menys amable. És una cosa que passa molt amb les biblioteques. És una meravella de xarxa. Encara que vagis un cop a l'any saps quina et toca. Igual que el CAP. El format de Paral·lel 62 ve a trencar aquestes dinàmiques. No és un centre cívic, però sí que hem de fer una certa feina d'obertura, i en aquest sentit, hem d'entendre quin ecosistema ens envolta. Quan dic projecte situat, vull dir una mica això. No és dir: "pareu-ho tot que ara he arribat jo i ara tot passarà aquí a casa meva". És més aviat al revés. És: "hola, som aquí, què necessiteu, què esteu fent! Què xulo això que feu: us calen cadires?"
Part de l'equip gestor de Paral·lel 62 | Foto: Cedida- Parlem d'alguns dels projectes que han passat per aquí i els que vindran.Vam començar a treballar de manera una mica kamikaze. De seguida quan ens van donar la clau. Vam acollir bolos del Primavera Sound, bolos del Grec. També han passat coses com el Festival Real. Una de les coses que intentem fer és experimentar amb l'espai. La sala no deixa de ser un gran teatre i intentem trencar-li una mica les costures i donat que té una disposició que permet enretirar el pati de butaques de manera relativament fàcil, estem intentant innovar pel que fa al format. Vam fer aquest projecte circular, 360 graus. Hem acollit la presentació de l'Anuari de la Música, ara estem acollint molts concerts. Intentem donar cabuda a comunitats que, de vegades, no tenen un lloc prou central o visible. Hem tingut concerts que interpel·laven a la comunitat taiwanesa i xinesa o a la comunitat brasilera. L'altre dia vam tenir una Fiesta de Muertos o punk australià. Estem intentant obrir molt el ventall. Sense que això sembli un popurri sense sentit. Intentem tenir una coherència estilística. No volem fer bolos de pur lloguer. Ara tenim una traca de final de tardor amb 'El Petit Príncep' que sempre s'ha fet aquí i, per moltes famílies, ja és una tradició.
- Per l'any que ve quins projectes teniu a la llista?L'any que ve, creiem que ja es veurà més la nostra petjada en l'àmbit artístic. Haurem pogut posar més cullerada. Volem clicar l'ullet al món del circ. Tenim de residents a la gent del Soterrani. La gent del circ més enllà de l'Ateneu de Nou Barris no tenen un espai fix d'exhibició.I d'altra banda, aquest any no estàvem a temps d'acollir cap activitat interior del festival Ravals, però per l'any que ve ja tenim dates programades.
- Què vol ser aquesta anomenada Casa de la Cultura?Això hauríeu de preguntar-ho a l'ajuntament. Nosaltres ho gestionem des de l'àmbit privat però amb vocació pública. Puc dir que com som el primer, som una mica pioners. Tenim la sensació, agradable, de ser un laboratori. Les Cases de la Cultura van de detectar aquests buits. Equipaments que puguin ser rescatats per la funció pública. I també de models de governança que no siguin els habituals. Equipaments gestionats 100% públicament, ni amb un concurs de gestió com passa amb un Centre Cívic sinó que tingui un punt més de vinculació amb l'economia solidària i social. Són línies de treball que esperem que arribin a altres espais com el Molino o el teatre Arnau. De totes maneres, és un projecte que s'està construint i, per tant, no podem arribar a conclusions encara.
- Així de primeres, hi ha projectes que t'inspirin?Un fil d'inspiració és el sistema cultural francès, que ens va per davant a molts nivells. Aquesta idea de Cases de la Música, espais culturals, espais de creació i de formació està molt arrelat allà. Aquí, ens anem posant al dia, però ens porten molts d'anys d'avantatge. Ara estem lligant una col·laboració amb companys d'Occitània, a veure si podem augmentar la xarxa. Un altre model molt inspirador és l'Ateneu de Nou Barris, un espai que es recupera pel veïnat i que es gestiona de forma comunitària i que trenca amb aquesta idea que un espai així ha de ser un lloc d'estar per casa. L'Ateneu de Nou Barris té nivells d'excel·lència artística absolutament reconeguts amb el Circ d'Hivern. I per mi, com he dit abans, és un referent la Xarxa de Biblioteques, aquesta sensació d'utilitat i de servei públic que tens quan entres a una biblioteca seria meravellós que fos extensiva a molts més llocs!
Web Paral·lel 62
