Poble-sec, terra de l’aigua

Foto: 

Victoria Regia
José Arcenegui, un dels artistes que participa al projecte, escoltant la Teresina

Martín G. Guirado: "En el llenguatge de l’art transformador, la gent s’entén"

El projecte intergeneracional 'Poble-sec, terra de l’aigua' recupera la memòria del barri a través de l’art
Judit Monclús
,
27/06/2022
Arts
Vostok Collective ha impulsat el projecte 'Poble-sec, terra de l’aigua' per redescobrir la memòria d’aquest barri de Barcelona a través dels records i les vivències que un grup de persones grans han compartit amb artistes de diferents disciplines. La iniciativa, premiada amb una beca SOS Cultura de la Fundació Carulla, vol fomentar l’art comunitari com a eina de cohesió i integració entre col·lectius en situació de vulnerabilitat i exclusió social.
L'art és una eina molt potent perquè posa com a protagonista el col·lectiu

La Teresina, una senyora gran que ha viscut tota la vida al Poble-sec, a Barcelona, relata que, de jove, va conèixer l’Antonio Machín en una sala de ball del barri. Voluntaris del programa 'Baixem al carrer' i artistes de diferents disciplines que ha congregat Vostok Collective l’escolten atentament. Recrearan la seva historia i, d’alguna manera, faran que la Teresina i l’intèrpret de cançons mítiques com 'Angelitos negros' i 'Dos Gardenias' tornin a ballar junts, com si el temps no hagués passat. A la vegada, la història de la Teresina servirà per explicar les sales de ball que hi havia anys enrere al Poble-sec i com era Barcelona quan ella va coincidir amb el conegut cantant i compositor cubà.

La iniciativa per recuperar vivències com la de la Teresina forma part d’un projecte intergeneracional anomenat 'Poble-sec, terra de l’aigua' que vol redescobrir la memòria del barri del Poble-sec a través dels records d'un grup de persones grans sovint en situació de vulnerabilitat. Estan acompanyats per un grup de persones voluntàries i un col·lectiu de joves artistes de disciplines tan diferents com la poesia, la dansa i l’escenografia. El títol del projecte fa al·lusió al passat del barri de Poble-sec, que va passar de ser una zona de cultius rica en aigua a assecar-se a causa de l’arribada de les fàbriques, sobretot tèxtils, motiu pel qual aquesta zona va començar a ser coneguda com "el poble sec".

  • imatge de control 1per1

El projecte l’encapçala Vostok Collective, un col·lectiu de creació escènica multidisciplinari que crea propostes a partir de la hibridació de llenguatges. “Nosaltres fèiem teatre documental. Partíem de la realitat i de les històries de la gent per explicar les nostres. En aquest camí, vam tenir l’oportunitat de participar en un projecte d’art comunitari i per a la transformació social anomenat 'Les parets tenen memòria' juntament amb un estudi de ceràmica de Badalona. El vam dur a terme amb un grup de persones grans del barri del Centre de Badalona per intentar pal·liar el sentiment de solitud sorgit, sobretot, arran de la pandèmia, i també treballàvem la seva memòria”, explica Martín G. Guirado, membre fundador de Vostok Collective. En aquell moment, el col·lectiu va encarregar-se de fer tot l’acompanyament del procés. “Ens va agradar tant i vam veure que aquest tipus d’art i de fer teatre era tan transformador i tan ric per a la gent que hi participava, que ens vam tornar activistes de propostes d’aquest tipus. D’aquí en va sorgir el segon projecte, 'Poble-sec, terra de l’aigua', en el qual els artistes que hi participen no només formen part d’aquest procés sinó que també aprenen com s’ha de fer amb l’objectiu que l’any vinent pugui sorgir d’ells mateixos una proposta de transformació social a través de l’art”.

 

Participants en una de les sessions del projecte | Foto: Victoria Regia
Inicialment, 'Poble-sec, terra de l’aigua', que compta amb el suport de la Fundació Carulla a través de les beques SOS Cultura, havia de reunir en diferents sessions sis voluntaris del programa 'Baixem el carrer' i sis artistes que s’havien d’encarregar de materialitzar artísticament els records i vivències personals de sis persones grans del barri. “En aquest procés, hem fet una desena de sessions. Vam començar amb aquesta idea inicial però la vam haver de reformular perquè treballem amb la realitat i amb col·lectius amb sensibilitats i necessitats particulars a les quals ens hem hagut d’adaptar. Sobretot perquè, a mesura que avançaven les sessions, al barri s’havia fet ressò del que estàvem duent a terme i hi van voler participar més persones grans de les previstes”, indica Guirado. La base del projecte van ser els vincles que es van crear entre els artistes i les persones grans, que també constituïa una part molt important del procés creatiu. “Les persones grans que han participat en el projecte no només cedien els seus records, també com volien compartir-los i esdevenir creadors. Així, amb la resta de gent que també ha format part del procés i amb l’artista Núria Banal Farré de l’associació cultural Marabal, vam fer un treball de grup per acompanyar aquestes sis històries”.

La importància de la memòria
“En aquest projecte hi ha històries molt personals. A més, el fet de compartir records i escoltar les memòries dels altres contribueix a que la teva memòria et faci reviure moments del passat d’una manera molt intensa i especial. Això passa sobretot en el cas de la gent gran, que connecta totalment amb els altres i gaudeix a través del record i de l’emoció en comunitat”, assenyala Guirado, conscient de viure moments molt especials amb aquesta iniciativa.

El resultat final de tot aquest projecte, que va començar el passat mes d’abril, serà una peça teatral. “Estem mirant si podem presentar-ne una mostra a principis de juliol però la volem fer al carrer i és una mica complicat per les situacions de les persones grans que hi participen. En tot cas, a l’octubre la presentarem en el marc del festival Viu Montjuïc i la peça final es podrà veure al teatre Grec”, avança Guirado. Per anar fent boca, fins el proper 30 de juny, el centre cívic El Sortidor del Poble-sec acull una exposició sobre el treball que han realitzat fins ara. A més, el documentalista Diego Rodríguez també treballa per fer un documental que reculli el projecte encapçalat per Vostok Collective.

 

Participants en una de les sessions del projecte | Foto: Victoria Regia
“Tot el procés en aquest projecte està sent molt intens, un aprenentatge molt potent. Hem vist que hi ha hagut una eclosió. Tots els participants estan aprenent a nivells diferents perquè també provenen de col·lectius diferents. En el cas de la gent gran veig que estan entusiasmats i contents amb el que fan. Cal dir que participen en un procés de teatre creatiu i que al principi estaven una mica confosos. No sabien perquè parlàvem de la seva memòria. De mica en mica, es van anar empoderant, van anar agafant la seva història i la van anar construint des d’un procés de protagonisme”, relata Guirado.

“El que fem a través de les arts escèniques, el teatre documental i el teatre en general veiem que acaba sent una eina molt valuosa per compartir i posar en valor la memòria. De fet, l’art és una eina molt potent perquè posa com a protagonista el col·lectiu, en aquest cas, el de les persones grans, que viu en situació de vulnerabilitat i que, després de la pandèmia, era un dels que més ho necessitava. Nosaltres, a banda de posar-les de protagonistes, les hem reunit amb els artistes, que són una part molt activa de tot el procés i ho comparteixen amb la societat d’una forma diferent”, assenyala Guirado. El membre de Vostok Collective assegura que viure un projecte com 'Poble-sec, la terra' de l’aigua l’ha portat a aprendre moltes coses sobre la vida. “M’ha humanitzat. Crec que a la resta de persones implicades li està passant el mateix: estan humanitzant la seva mirada”.

Guirado afegeix que per als artistes que participen al projecte també està sent una experiència destacada. “Descobreixen moltes coses, com ara aquesta forma de fer art. Parlen molt amb la gent, hi tenen molta sintonia i posen part de la seva sensibilitat, s’emocionen molt. Estan descobrint aquesta forma de fer. Per a nosaltres és molt important que l’any que ve molts d’ells tornin amb projectes nous”. Guirado també reconeix que el projecte era molt arriscat i un desafiament important. “Eren tres col·lectius diferents amb situacions, objectius i formes d’entendre i de viure diferents. Això era una pressió afegida per a tothom. Realment, però, ha funcionat. En el llenguatge de l’art transformador, la gent s’entén. Si tinguéssim l’oportunitat, ens encantaria portar aquest projecte a tots els barris de Barcelona”.

Més informació: 

A

També et pot interessar