"Aquest és un projecte que ens ha portat trenta anys i encara no ho hem explicat tot"

La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona celebra el 30è aniversari amb la publicació d'un llibre

Anna Zaera

24/03/2022

Arts

La Filmoteca de Catalunya, al barri del Raval de Barcelona, va omplir-se aquest dimarts, de gom a gom, per celebrar els trenta anys de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. Un projecte que va néixer als anys noranta amb perspectiva feminista i cooperativa de la mà de Marta Selva i Anna Solà. Aquesta història, que les dues van reivindicar col·lectiva i plena de descobriments, de noms de dona, de pantalles i de debats, pren vida en el llibre 'Un trajecte pels feminismes fílmics: 30 anys de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona', escrit per la mateixa Selva i Solà, que es va presentar en aquest mateix acte. La publicació mostra un recorregut per la programació d'aquests trenta anys per destacar la presència dels feminismes en els continguts i en les propostes formals de les pel·lícules presentades durant tres dècades. Aquest aniversari va servir també per celebrar la trajectòria de la cultura feminista a la ciutat i per presentar el flamant relleu del projecte.

El que hem anat acumulant de saber amb les aportacions de les dones al llarg de la història del cinema fins als nostres dies no pot estar només en un prestatge d'allò que en diem la història del cinema. Creiem necessàriament ha de desbordar-se!

Els inicis i el feminisme en la cultura catalana
L'acte, que va comptar amb les intervencions de Solà i Selva, així com de Maria Zafra, nova directora de la Mostra, i una representació de l'Ajuntament de Barcelona, va fer un repàs emotiu als inicis del projecte. Van explicar que la Mostra va néixer en sintonia amb altres iniciatives estatals com la Muestra de Cine y Video de Mujeres de Madrid o la Muestra Internacional de Cine y Mujeres de Pamplona i, en l’àmbit internacional, el Festival de Femmes de Créteil o l’Internationale Frauenfilm festival Dortmund/Köln. La seva primera edició va tenir lloc a l’antic cinema Aquitània i a la sala de la Filmoteca de Catalunya, a l’avinguda de Sarrià, amb una programació que ja era una declaració d'intencions. Una repassada a la història que va servir també per contextualitzar els darrers anys de despertar feminista. "L'any 1993 les estrenes de pel·lícules dirigides per dones eren minses i el 2022 ens trobem en el camí de normalitzar la presència de dones cineastes a tots els espais d’exhibició" asseguren. "Actualment, molts festivals de la ciutat de Barcelona integren en les seves programacions propostes cinematogràfiques dirigides per dones, i en l’últim any tres dones cineastes han guanyat els guardons més importants de tres dels quatre festivals europeus de cinema de classe" van afirmar des de l'Ajuntament

Una sessió del cicle 'Cinema fora de lloc' | Foto: Cedida
L'aposta per la curadoria i la no competició
"Per nosaltres aquest llibre ha estat una oportunitat d'explicar molts significats darrere de la Mostra" van assegurar tant Solà com Selva, insistint en la idea que el fet de no ser un festival competitiu ha estat part de la seva declaració d'intencions, des del principi. "La Mostra no està al costat d'aquests festivals de photocalls i focus. La nostra forma de programar dona prioritat a la curadoria i combina moltes ambicions a la vegada. Tant el llegat i la reconstrucció de les genealogies com l'actualitat del cinema de les dones. És una programació que vol ocupar pantalles, però també espais de debat, que vol convidar a les teòriques i a les crítiques, aquelles dones que ens van començar a posar en el camí de la interpretació" va dir una de les creadores de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. "Volem seguir pensant sobre què ha significat la mirada d'emergència interpretativa dels feminismes en tota la història del cinema" va continuar explicant Solà davant les companyes i amigues presents al públic. "Aquest és un projecte que ens ha portat trenta anys i encara no ho hem explicat tot" va assegurar Solà. "Hem posat informació gràfica i dades" van dir en referència al llibre, explicant també la feina d'inventari d'aquesta publicació. "No és una memòria interna, sinó que té un format divulgatiu i compartible. Al costat dels textos hi ha una mena de relat paral·lel que és la suma d'imatges i fotografies de les persones dels equips, dels actes, de tot el mosaic d'activitats on s'expressava la Mostra" van explicar. "La Mostra ha estat un espai on crear entorns d'intercanvi, de discussió i d'encreuaments de mirades fos cada vegada més ric".

Una trobada de programadores en una edició anterior | Foto: Cedida
El naixement d'un escenari cinematogràfic antiandrocèntric
"La nostra voluntat va ser presentar un escenari cinematogràfic proper als feminismes i antiandrocèntrica, una perspectiva que, per desgràcia, presideix moltes de les pel·lícules consagrades per la història del cinema" va dir Selva. "Per tant, el propi contingut, justificava aquesta organització no competitiva, a diferència d'altres festivals de cinema de dones que ens havien precedit" va continuar la cofundadora de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. "Volíem convertir-lo en un espai de representació de les activitats i els esdeveniments protagonitzats per dones i que esdevingués un punt de reflexió sobre la pròpia història del cinema. Nosaltres diem que el que hem anat acumulant de saber amb les aportacions de les dones al llarg de la història del cinema fins als nostres dies no pot estar només en un prestatge d'allò que en diem la història del cinema, creiem necessàriament ha de desbordar-se, i poder contaminar i reanomenar. La història del cinema no pot entendre's sense noms com Cecilia Bartolomé o Eugenia Balcells". Ara bé, pel que fa a la publicació, van aclarir que "no es tracta només de fer un acumulatiu de noms, sinó donar-hi sentit, participar dels debats i anar fent un canvi de paradigma en la forma com podem arribar a entendre o entenem la història del cinema" va explicar Selva.

"Quan l'experiència de les dones travessa la porta de la història, la història s'ha de canviar. I quan seguim fent la mateixa història, estem fent una història bòrnia, una història que no s'acaba d'entendre. Moltes de les coses que no entenem de la bogeria del món en el que vivim és perquè ens falta més del cinquanta per cent de la informació de tots els ítems que s'han mobilitzat. Perquè les dones representen la defensa de la vida; la defensa de la cura de les persones; la defensa, en definitiva, de les possibilitats d'expressió artística" va dir Selva, que va arrencar els aplaudiments del públic. "Us volem entregar a través del llibre reflexions sobre les identitats, els cossos, les etapes vitals, en tot aquest teixit que ha acabat esdevenint la Mostra" van continuar. "No ens interessa un cinema mujeril, sinó un cinema feminista que aprofundeixi en descobrir nous registres del llenguatge per poder donar cabuda precisament a la representació de la diversitat de les experiències femenines" van afegir.

Els relleus i els intercanvis
Selva i Solà van passar el testimoni a Maria Zafra, com a directora actual de la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona. "A partir d'ara, feu créixer la Mostra sempre tenint present tot el que s'ha construït col·lectivament" va dir Solà, que juntament amb Selva, van rebre els agraïments de Zafra per tot l'aprenentatge plegades dels darrers temps. La Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona avança cap al futur a partir de nous reptes, propostes i simbiosis amb la intenció d’habitar nous espais d’experimentació desconeguts fins ara, i de situar aquesta imaginació en els coneixements generats al llarg d’aquests anys. L'acte es va tancar amb la projecció dels curtmetratges 'Y’a qu’a pas baiser!' de Carole Roussopoulos, 'Boy meets girl' d’Eugènia Balcells i 'Carmen de Carabanchel' de Cecilia Bartolomé, una representació concisa i ben elegida per il·lustrar el què és i serà la Mostra Internacional de Films de Dones de Barcelona.